A principis del segle XIX, el rei Ferran VII va decidir que la seva filla Isabel heretés la corona. Era una decisió trencadora que, sumada a la lleugera obertura cap al progrés i modernitat de l’estat, va propiciar la creació d’un moviment polític molt conservador que exigia que la corona fos per al germà del rei, l’Infant Carles. Els defensors d’aquest moviment eren els carlins i, en menys de seixanta anys van provocar, ni més ni menys, que tres guerres (1833-1839/ 1846-1849/ 1872/1876). Les van perdre totes.

La Garrotxa va ser un dels centres neuràlgics de la tercera guerra a Catalunya. Des d’aquí es dirigien els moviments bèl·lics. De fet, va ser a l’ermita de Santa Maria de Finestres on Alfons Carles, el germà del candidat al tron, es va reunir amb Francesc Savalls convertint-lo en cap de l’exercit carlí a Catalunya.

Un dels episodis més dramàtics va ser l'atac carlí a Tortellà, conegut pel seu liberalisme, el 20 d’agost de 1873. Els habitants del poble es van refugiar a les muntanyes, però un grup de resistents es va atrinxerar a l’església. Després de dies de resistència, els carlins es van retirar, assaltant-ho i cremant-ho tot al seu pas. Un any després els carlins s’havien apoderat de gairebé tota la Garrotxa, tenint Olot sota setge.

Un altre episodi rellevant va ser la batalla del Toix, el 14 d’abril de 1874. Des de Girona, ciutat que estava en mans del govern, va partir una columna a les ordres del general Nouviles amb la intenció d'alliberar Olot del setge carlí. Els carlins, a les ordres del general Savalls, es van situar a Castellfollit per aturar la columna. El dia 14 al matí, la tropa governamental es va desviar cap a Tortellà i Montagut per evitar la defensa carlina a Castellfollit. Diu la llegenda que els carlins es van adonar de la maniobra a través del reflex del sol a les baionetes, i van pujar a la muntanya, que coneixien prou bé, per ocupar ràpidament posicions estratègiques. Quan els governamentals se'n van adonar, ja estaven rodejats. Els carlins van aconseguir una de les victòries més importants de la guerra. Van morir més de 200 soldats. A conseqüència de l'acció, dos dies després, Olot va capitular al setge carlí, convertint-se en la ciutat més important de Catalunya sota domini carlí.

L’ocupació d’Olot va durar un any. Els carlins anaven perdent terreny i cada vegada estaven més debilitats. Finalment, el 26 de març de 1875, a l’Hostal de la Corda de Riudaura, es va signar una treva entre el general Savalls i el general Martínez Campos, posant fi a la tercera guerra carlina a la Garrotxa. Tot i la finalització del conflicte a la zona, la guerra va continuar en altres parts de Catalunya fins a la rendició definitiva dels carlins.

Què en queda a la Garrotxa de les carlinades?

Torres de defensa

Els estralls de les tres guerres també van reflectir-se en el patrimoni d’Olot. Un exemple és la construcció de les torres de Sant Francesc, situades al volcà Montsacopa. Aquestes torres, orientades cap al nord, van ser construïdes per defensar la ciutat durant els setges carlins. Durant la tercera guerra carlina van ser reconstruïdes per si hi havia un quart conflicte, però la guerra ja no es va repetir. Al volcà també hi trobem un fort ben preparat per artilleria, amb porta de ferro inclosa, envoltant l’església de Sant Francesc.

Les muralles d'Olot, que també van servir de defensa, van ser enderrocades poc després per permetre el creixement de la ciutat, però encara es conserva un petit fragment al carrer Pintor Domenge.

També destaquen les torres de defensa de Montolivet i del Bisaroques, i la torre Canadell de Sant Joan les Fonts, construïda per obrers del mateix municipi, obligats pels carlins.

Homenatges i commemoracions

A Tortellà se celebra se celebra, cada agost, ‘La Crema’, un espectacle que commemora la resistència del poble davant l’exèrcit carlí.

A Besalú també hi ha la Creu del Candell, just al costat del camí que porta de Besalú a Juïnyà, al municipi de Sant Ferriol. Es tracta d’una columna de ferro coronada per una creu en record als 33 voluntaris de la Llibertat de Tortellà afusellats en aquell lloc. Al peu de la columna encara s’hi pot llegir: “Glòria a los 33 liberales fusilados por las huestes carlistas el 19 de marzo de 1874”.

A l’Alta Garrotxa el pas entre els cingles del Ferran i la cresta del Gall s’anomena el ‘Pas dels Liberals’. Rep el nom dels presoners lliberals que durant la primera Guerra Carlina, eren executats llançant-los al buit des d'aquest precipici.