A l’inici de l’estiu el Ministeri d’Habitatge obligava les cases rurals a entrar al Registre Estatal d’Habitatges Turístics, un nou registre que havia de servir de mecanisme de control pel que fa al binomi habitatge i turisme. Després de les queixes sorgides entre els responsables d’allotjaments rurals, van aconseguir sortir d’aquesta nova obligació. Fèlix Castanyer, responsable d’un allotjament rural explica que el que van fer “com a Associació de la Garrotxa, va ser ajuntar-se amb els del Berguedà i Girona”. “Vam fer una sol·licitud a la Generalitat perquè nosaltres ja estem regulats. I sembla que ens han escoltat i ara no ens fan fer aquest registre, tràmit i pagar més quotes. Sembla que el turisme rural no ha d’entrar en aquest registre”. I és que des del sector defensen que ells ja són una activitat econòmica, en aquest cas turística, regulada i que segueixen unes normatives. “Nosaltres com a Turisme Rural, ja som una activitat i ja estem regulats. Crec que el registre va sortir més per controlar els allotjaments que es rellogaven i perquè tothom estigués al dia. Penso que són lleis fetes per la província de Barcelona o llocs massificats, però no tenia sentit que això ens afectés a comarques com per exemple la Garrotxa”, assegura.

En els darrers mesos govern espanyol i de la Generalitat també han tingut damunt la taula noves regulacions per a pisos turístics. Un estira-i-arronsa de normatives que des de la comarca entenen que a ciutats com Olot no fa falta, ja que asseguren que no són els generadors del problema de l’habitatge que hi ha. Enric Canadell, responsable d’habitatges d’ús turístic a Olot, diu que a la capital garrotxina “podrien haver-hi, encara, més d’habitatges d’ús turístic” i creu que la problemàtica que es posava damunt la taula “afectava més a Barcelona i zones costaneres”. Creu que “hi ha un problema d’habitatge a Olot”, però assegura que “no el genera el sector turístic, en aquest cas”. Afegeix que “hi ha molts pisos de bancs que no estan ocupats” i creu que “s’haurien de perseguir aquest tipus de gent”.

Mesos enrere, des del govern de la Generalitat, van voler implementar, també, la puja de la taxa turística, que podria haver afectat comarques com la Garrotxa. Finalment, però, es va ajornar. En un principi s’assenyalava que es feia per pal·liar el problema de l’habitatge, però una de les crítiques que va sortir des del sector és que la casuística és desigual arreu del territori i la incidència que té el turisme, també. “Els apartaments il·legals, que no tenen llicència i que no paguen impostos, tot el contrari que nosaltres, perquè haurien de controlar més això. I encara a sobre plantegen apujar-nos la taxa turística, que és una animalada, per nosaltres. Amb un euro amb deu per persona i nit n’hi ha prou”, opina amb fermesa l’Enricl.

Opinions de responsables d’allotjaments turístics de la comarca enmig d’un mar de propostes i lleis polítiques que en alguns casos prosperen i en d’altres, no.