Dins les parets de la biblioteca, on els llibres amaguen milers d’històries, hi ha persones que es dediquen a fer que aquest espai sigui més que un lloc de lectura. Les biblioteques no són només arxius de llibres; són centres comunitaris que fomenten l'aprenentatge, l'intercanvi d'idees i la cohesió social. I tot plegat ho fan possible les persones que hi treballen. 

La Judit Badia, directora de la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot, ens rep un dilluns al matí per compartir la seva visió sobre el funcionament d’aquest espai, que s’ha convertit en essencial per a la ciutat. Més enllà del seu dia a dia, de xarxes de biblioteques, activitats, xifres i memòries de documents, Badia també reflexiona sobre els reptes de futur que afronta l’equipament: la necessitat d’adaptar-se, de mantenir l’interès per la lectura entre les noves generacions i de seguir connectant amb una comunitat que evoluciona i canvia cada cop més ràpid. 

Quin són els serveis més utilitzats de la biblioteca?

El servei més utilitzat és, evidentment, el préstec. Inclou també l’interbibliotecari, que és el que fem amb altres biblioteques. A banda d’això, també fem activitats tan per adults com per infants. A nivell d’adults fem els clubs de lectura i el cinema del club i activitats diverses com recitals poètics o exposicions. A nivell infantil tenim les hores del conte, que són tot un clàssic, els tallers i el projecte Lexcit. 

Quina és la franja d’edat que més utilitza l’equipament? Ha canviat respecte a fa vint anys? 

Per franja d’edat no tenim dades exactes però sí que ha canviat l’usuari, especialment en la última dècada. Els infants sempre hi han sigut, en tenim molts que venen en família, i la gent gran també ve molt. Sí que hem notat una diferència en el públic jove. Hem estat molt de temps veient com aquest públic desapareixia quan deixaven de venir a sala infantil. En aquests casos, no tornaven fins que eren pares i en família. Ara no, en els últims temps hem vist un augment de joves que venen, per exemple, a estudiar. 

Quants documents teniu en total? 

A la biblioteca hi ha un total de 106.000 documents. Això també inclou tota la documentació antiga i la reserva, que no tenim de cara al públic sinó en un magatzem i en són un total de 22 mil. A la biblioteca, de cara al públic i amb possibilitat de préstec, hi ha  85.000 registres (entre llibres, revistes, CD, etc.). El préstec interbibliotecari ens permet tenir molt més fons a oferir al públic, ja que no ho podem tenir tot aquí. Precisament, aquest 2024 nosaltres hem arribat a cedir 4.000 documents a biblioteques i n’hem rebut fins a 2.800. És un servei que complementa la nostra col·lecció. 

I d’aquests 85.000 registres que té actualment la biblioteca, els teniu tots exposats? 

No, tenim un (molt) petit magatzem. La col·lecció antiga la tenim en una sala tancada amb pany i clau. No hauria de ser allà per condicions de temperatura i humitat però no tenim més espai. I llavors tenim una col·lecció duplicada d’hemeroteca local i reserva que la tenim guardada en un magatzem extern a la biblioteca. És impossible, no hi cabríem. El saber, en paper, ocupa molt! 

Com gestioneu el pressupost? Per exemple, com decidiu quins llibres compreu anualment?

Cada any al gener decidim quants diners destinarem a comprar llibres, quants a activitats i quants a material tècnic. Del total que decidim per comprar llibres els distribuïm en dotze mesos. Necessitem treure sempre les novetats de cada mes, per tant, aquest pressupost és sagrat. També intentem comprar fons general, llibres que es fan malbé, etc. Cada mes hi ha unes novetats fixes, tant d’adults com d’infantil, i la resta de llibres anem comprant el que surt. A nivell d’activitats, hi ha nou mesos per fer-ne i anem distribuïm els diners, de més o de menys, depenent del pressupost que tenim per aquell any. 

Amb la nova biblioteca a l’horitzó, quines mancances té l’actual? 

Aquesta biblioteca on som ara ha quedat petita. Des de fa temps. Petita en el sentit que no hi cabem a nivell de fons i ens agradaria poder comprar moltes més novetats editorials. Hem de fer molta tria per tenir més espai i poder comprar fons nou. També ens falta espai per fer activitats. Un dels problemes grans que tenim actualment és que tenim molta gent que ve a la biblioteca a llegir el diari o estudiar i volen utilitzar-la en silenci. I es fa difícil compaginar això amb les hores del conte o les diverses activitats que oferim. Notem que la gent, últimament, es queixa molt en aquest sentit. No és una biblioteca silenciosa, tampoc volem que ho sigui, però té carències de tenir espais on sí que hi hagi silenci. A la sala infantil passa el mateix, està desbordadíssima. Una altra de les carències que tenim actualment és la falta de personal. El rol de les biblioteques ha canviat moltíssim en els darrers deu o vint anys, ja no som una biblioteca on només fem préstec i vigilem les sales en silenci i res més, sinó que es fan moltes activitats i moltes visites. Intentem compaginar-ho fent més hores però actualment és un problema greu. Per últim, un altre condicionant és el pressupost. Fa molts anys que tenim el mateix i, en canvi, fem moltes més activitats que anys enrere. Deixes de comprar llibres a canvi de fer una activitat o al revés, deixes de fer una activitat per comprar les novetats del mes. Més que el tema de tenir més pressupost, és que fa molts anys que tenim el mateix quan els llibres han pujat de preu i les activitats també. 

I si poguessis fer una carta de desitjos, com t’agradaria que fos la nova biblioteca? 

M’agradaria que fos un lloc obert, no només al públic sinó també l’edifici. Que fos un lloc social on hi passessin coses. Ja ho anem fent una mica amb la infraestructura que tenim i com podem. Es va fent aquest canvi de xip pensant també en la biblioteca del futur perquè no és tal i com estem acostumats. Hauria de ser un espai on hi poguessin passar moltes coses, que fos de la ciutadania i que la ciutadana se la sentís seva. Això implica que l’edifici ha de permetre-ho: ha de tenir les sales on no se senti ni una mosca, que és el que trobem a faltar aquí, al costat d’altres on s’estigui fent un concert mentre hi ha una visita escolar o mentre hi ha una senyora fent un préstec i que ningú es molesti entre sí. En definitiva, que fos un lloc social. Ja no som els centres de cultura silenciosos que coneixíem fa uns anys, i no volem deixar de ser-ho perquè l’objectiu de la biblioteca és ser el pal de paller del foment lector de la ciutat, però també que puguin venir a fer altres coses per introduir-los en l’ús de l'equipament.