El Festival Ésdansa ja fa temps que busca portar propostes escèniques que parteixin de la dansa d’arrel i que ofereixin contemporaneïtat. Enguany l’Esbart Maragall ha portat ‘Fos’, un treball que parteix del concepte obsolescència. Una obsolescència present a la nostra societat però que també s’introdueix en l’àmbit cultural. “Vam anar-nos-en cap a la obsolescència de l’esbart en sí. Uns esbarts que sembla que van cap a la decadència, que la gent entra menys i crèiem que havíem de reanimar a la joventut, que volgués tornar als esbarts i viure la dansa des de l’arrel”, ens explica una de les coreògrafes del Cos de Dansa de l’Esbart Maragall, Concepció Bachs. “Volíem posar-ho tot al segle XXI. El llenguatge d’arrel és l‘essència i no passarà mai de moda, però hem de renovar les formes d’aquest llenguatge. I tot sense perdre el públic d’esbarts que ja tenim, gent de certa edat, però intentant guanyar públic més jove”, afegeix Enric Martínez, també coreògraf de l’Esbart Maragall.

A ‘Fos’ els balladors van vestits de manera híbrida. Amb una part superior del cos vestida més tradicional i amb una part inferior del cos més moderna, pràcticament com si anessin de carrer. El color, però dilueix aquesta diferència, gràcies al treball de Marc Udina.

Parlant estrictament de dansa, els balladors fan moviments molt lliures, però sempre parteixen de danses tradicionals: un contrapàs, un ball pla, un ball de gitanes...  incloent, també, cançons tan conegudes com tradicionals, com en ‘Pere Gallerí’. La composició musical ha anat a càrrec del músic i compositor garrotxí Dani López, amb el repte de no comptar amb un cobla, que sempre acompanya els esbarts i que es caracteritza per la seva energia. “Part de la gràcia de l’espectacle és que hi ha cançons que la canta un avi i jo faig l’acompanyament. Hi ha peces que les canta la Magalí Datzira, per contraposar. I de vegades les percussions són sons que he tret de l’Arxiu Càntut, d’errors de les gravacions. Perquè sovint eren gravacions antigues. També he agafat sons d’errors en les gravacions, tot plegat per fer els bits, el ritmes contemporanis i electrònics”, comenta en Dani.

‘Fos’ busca introduir elements contemporanis per apropar-se a l’espectador i per trobar, d’alguna manera, alguna resposta a la pregunta inicial de tot plegat: si la dansa tradicional té sentit en l’actualitat. Tot i que trobar respostes definitives és complicat, una idea del missatge que pot estreure’s de l’espectacle sí que es dona: “La dansa d’arrel és útil però ens hem de plantejar com la plantegem”, diu l’Enric. “I la resposta de tot plegat és que seguim ballant dansa d’arrel, que la gaudim i que seguim aquí, actualment. Això defineix bastant la situació”, conclou Pere Seda, coreògraf de l’Esbart Maragall i ballador a ‘Fos’.

D’alguna manera l’Esbart Maragall, en sí, ha representat amb aquest treball, també, dues generacions molt diverses: d’una banda la Concepció i l’Enric i per l’altra en Pere Seda.

L’entrevista completa i l’espectacle complet es podrà veure, pròximament, per Olot Televisió, en un programa especial dedicat al Festival Ésdansa d’enguany, que s’anunciarà pròximament.