Major, Església i Olot són els noms més comuns als carrers a la Garrotxa

Són dades de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que analitza les gairebé 107.000 vies de Catalunya

per Redacció

Societat

Major, Església i Olot són els noms més comuns als carrers a la Garrotxa
Major, Església i Olot són els noms més comuns als carrers a la Garrotxa

Catalunya té 106.942 vies diferents: des de carrers, places i passatges fins a avingudes, corriols, glorietes i passadissos. El carrer és el tipus de via més comú al país, amb 74.050 registres, seguit de les places (10.149), els passatges (5.017), les avingudes (4.024) i els camins (3.526). A la part baixa del rànquing hi ha una quinzena de vies úniques amb noms curiosos i poc coneguts, com ara rasa, sender o davallada.

Quins són els noms més comuns a la Garrotxa?

Pel que fa a la Garrotxa, els 10 noms més habituals en carrers són: Major, Església, Olot, Girona, Font, Fluvià, Nou, Sant Roc, Santa Magdalena i Garrotxa. Coincideix que els dos més habituals a la comarca també són dos dels noms més comuns arreu de Catalunya.

Segons el cap de la Unitat de Toponímia de l' l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Miquel Parella, ‘’aquestes formes descriptives que normalment es troben als nuclis antics, defineixen la identitat del municipi. Durant el pas del temps ha canviat la tendència.’’

Tipologia de vies

Les referències geogràfiques també són una font important per definir els noms dels carrers. Catalunya és la més destacada, amb unes 600 vies que duen el seu nom. En comparació amb Espanya, la presència és molt menor, amb només una setantena de vies que duen el nom del país.

En el cas de la Garrotxa n’hi ha 76 i és la desena comarca que més vies té amb aquestes referències. La presència masculina al nomenclàtor urbà de Catalunya és clarament superior a la femenina. De fet, bona part dels noms femenins tenen un origen religiós, cosa que no passa amb els homes.

Com es decideix el nom d’un carrer?

Els consistoris de cada municipi són els responsables d'escollir els noms nous de carrer o de rebatejar els existents. Un cop un consistori aprova un nom de carrer, el següent pas és normalitzar-lo segons la normativa lingüística, una tasca que correspon a l'Institut d'Estudis Catalans. Ja validat, l'Institut Cartogràfic s'encarrega d'incorporar-lo a la base de dades i a la cartografia oficial, l'últim pas abans que el nou nom quedi gravat en marbre.