Els clubs esportius de la Garrotxa fa temps que arrosseguen una problemàtica comuna: la manca d’entrenadors. Malgrat els esforços de les juntes directives i coordinadors, la realitat és que costa molt trobar persones amb la titulació requerida i la disponibilitat necessària.

Segons Kata, coordinadora de la secció femenina del CF Vall d’en Bas, “costa molt trobar entrenadors tant en el masculí com femení perquè requereix d' un títol. Quasi tots els entrenadors són pares de nenes que estan a l’equip... A les nenes no els agrada gaire que els seus pares siguin els seus entrenadors”.

Des del Club Bàsquet Olot, el president Werner Estellé reconeix que “els entrenadors és una lluita que sempre ens costa. La massa social del club i el fet de ser una petita gran família fa que molt jugadors sèniors estiguin participant en els entrenaments del club. Tenim una quarantena d’entrenadors joves i ens costa molt actualment poder cobertura a tots els equips d'entrenadors de nivell i qualitat. És una cosa que estem lluitant cada any. És cert que la problemàtica principal dels entrenadors que són joves és que estudien fora i això dificulta l'organització dels entrenaments durant la setmana perquè no disposem d’ells, però tenim entrenadors veterans que ens ajuden en tecnificacions”.

En la mateixa línia, el president del CE Besalú, Ernest Bassols, explica que quan va entrar a la junta, una de les seves missions era erradicar aquest fet: “Els pares que han estat exjugadors i els agrada el futbol intentem col·locar-los en algun equip, però clar ells volen estar a l’equip del seu fill i a nosaltres ens agradaria que volguessin ser entrenadors d’un altre equip, però això és impossible perquè llavors els pares diuen que tenen 2 partits per setmana a part dels entrenaments, el partit del seu fill i el del seu equip.”

Els clubs coincideixen que, de moment, la dependència del voluntariat i dels pares es manté com l’única sortida viable.