Segons les darreres dades de projecció demogràfica de l’Idescat, Olot superarà l’any 2034 els 46.000 habitants i es preveu que el 2044 a la capital garrotxina hi visquin 51.000 persones. La dinàmica en l’àmbit comarcal, als diferents pobles, serà més o menys la mateixa proporcionalment: uns 71.000 habitants totals l’any 2034 i uns 78.000 el 2044. Actualment, Olot té prop de 39.000 habitants i tota la comarca en suma 62.000. Els experts apunten en la necessitat que els diferents estaments polítics plantegin estratègies a l’avançada per tal de canalitzar un augment de població que vistes les dades d’anys anteriors s’han anat complint.  Del 2011 al 2024 la població a Olot ha crescut un 15%. “Aquestes dades són interessants perquè a nivell polític es plantegin com s’han de preparar la ciutat en els pròxims 10 o 20 anys. I també crec que hauria de ser una estratègia comarcal. Tothom està acostumat a treballar pel seu cantó, cada ajuntament. I els temes del creixement i tots aquests temes s’haurien de tractar d’una manera més global. I també veure a quines zones hi pot haver més creixement o que els convé que tinguin més veïns”, explica el professor de la Universitat de Girona, Xevi Casademont.

De les previsions de població que ha presentat l’Idescat se n’extreu que la població envellida, de més de 65 anys, i sobre envellida, de més de 85 anys representarà el 20% de la població, mentre que la franja de població menor d’edat no arribarà al 20%. L’augment de població vindrà donat per l’arribada de persones nouvingudes, donat que la diferència entre naixements i defuncions és negativa. L’habitatge és i serà, sens dubte, un dels aspectes que posa més en dubte la sostenibilitat d’aquest creixement de població previsible: “La sostenibilitat és una qüestió. Si avui mires la trama urbana d’Olot hi ha pocs espais que puguin créixer o ampliar-se. I a alguns llocs, quan veus la gent que hi arriba a viure, fa plantejar dubtes de veure fins a quin punt aquesta situació és sostenible i viable i si això pot garantir una vida més o menys tranquil·la que sempre ha caracteritzat Olot”.

La gran pregunta és, de fet, si una ciutat com Olot es pot permetre créixer més. Actualment, l’economia es basa en el sector serveis i en la indústria, que compta amb mà d’obra no qualificada. Paral·lelament, es donen altres casuístiques com el fet que a Barcelona hi viu molta gent i els preus són elevats. Això fa que moltes persones es desplacin a viure en zones rurals que, sovint, no compten ni amb els serveis ni amb recursos per pujar excessivament de població. La mobilitat i l’ús de recursos naturals també posa en dubte la capacitat per créixer en un futur: “A nivell de recursos és important pensar si es podrà suportar més mobilitat i vehicles, més necessitats de carrers, més aglomeracions, més consum d’aigua, etc.”

El debat de la identitat i el sentit de pertinença també és una qüestió clau. Caldran polítiques i recursos per canalitzar bé aquests processos de creixement en cas que es produeixin, per tal d’evitar conflictivitat i falta de cohesió social: “Penso que es fan moltes polítiques encarades amb la infraestructura i l’obra i crec que també cal una estratègia política que es fixi en les persones. Cal adequar polítiques i recursos en els àmbits de comunitat, suport als barris i de dinamització de l’espai públic. S’ha d’adaptar des dels equipaments, les infraestructures, serveis públics però també com es viu aquest canvi per part de la població que ja viu aquí. Aquí hi ha una qüestió nostàlgica o sentimental i veure com canvia la ciutat. I això genera malestar i tensions, de vegades. Són deures per avui i per els pròxims anys”.

Moltes preguntes per resoldre i respostes necessàries que cal trobar i que darrerament costa veure-les efectives, donat que a nivell polític es va mandat a mandat i al dia a dia i no es duen a terme accions prèvies per tal d’afrontar de millor manera canvis demogràfics d’aquest tipus.