Jordi Curós va ser un dels pintors més destacats del segle XX. Va néixer a Olot, però des de ben jove, inquiet com era, es va moure a fora per fer carrera artística. Ben aviat va exposar a Madrid, al costat de Tàpies i Guinovart.  Va conèixer el gran geni, Salvador Dalí. I els anys 50 va fer estada a París. A casa va exposar a les sales Parés i Gaspar de Barcelona. Des de fa uns dies es pot veure una exposició dedicada a ell a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa. “És un artista olotí, poc recordat. Podríem dir que va ser una de les figures cabdals del panorama de l’art català de la segona meitat del segle XX més significatius, però que va acabar sent oblidat”, explica Montse Mallol, directora dels Museus d’Olot.

A la primera part de la mostra s’hi poden veure obres dels seus inicis, amb dibuixos i molt de color. A la segona, s’hi pot veure bé la seva evolució i maduresa artística. Tot ordenat per dècades. Destaquen alguns retrats familiars però també retrats a altres persones, com per exemple a l’escultor i pintor olotí Leonci Quera.

Es diu que Jordi Curós sempre va ser fidel al seu estil, tot i que amb el pas dels anys el personatge artístic que es va crear, i que li va donar tants èxits, va acabar engolint la seva persona: “Els artistes, de cara cap en fora, creen el seu propi personatge. I aquesta és la imatge pública de l’artista. En el cas de Curós es va crear un personatge que el va acabar engolint, a les darreres etapes de la seva vida”, explica Mallol.

Josep Abelló és el comissari de l’exposició, que porta per títol “Jordi Curós. D’acolorat a colorista. L’evolució d’un artista polièdric". Una exposició feta en part gràcies a les aportacions de quadres de particulars. Es pot veure l’11 de gener.