En Lluc té 27 anys i aquest mes de juny es va estrenar com a ballador de la faràndula. Ho va fer per Corpus, després de molts anys esperant que arribés el seu moment. La seva història podria ser, també, la de la seva germana, qui també ha entrat a formar part del grup.

Quan t’assabentes que existeix la faràndula i una llista per poder formar part del grup de balladors?

Recordo que la meva àvia em va comprar tota la indumentària de cabeçut a Can Muntada. Des de ben petit anava a veure els gegants a plaça, per festes. Fins i tot recordo que la meva àvia m’havia portat a l’Hospici perquè espiés com assajaven els balladors. De més gran, el meu pare anava imprimint les llistes actualitzades. Somiava poder ballar a la faràndula. 

Fins que un dia et truquen.

Sí! Et truquen des d’Olot Cultura, un número fix, i et diuen que ja et toca. La veritat és que se’t posa la pell de gallina perquè veus que allò que feia temps que esperaves ha arribat. T’ho imagines, perquè vas veient que els que estan davant teu a la llista van entrant, però el moment que t’ho diuen és...

I un cop entres al grup de balladors?

És fantàstic. Allà hi ha gent que coneixes, que són amics teus, però també coneixes gent amb qui mai t’hauries creuat, segurament. Persones desconegudes amb qui t’hi pots arribar a fer molt. En el meu cas, l’Ícar Calvet, per exemple. 

I els assajos són durs...

Sí, solen ser d’una hora i mitja o dues hores. Crec que ens ho prenem com una responsabilitat cap a un mateix, però també per a la ciutat. Ho vols fer bé. Per a mi, assajar bé és imprescindible. Vull ballar el màxim de bé possible. Crec que quan entres a la faràndula no has de pensar que ets tu, sinó que és una cosa col·lectiva i un honor poder-ne formar part. 

I com va anar el debut per Corpus?

Vaig sentir una mica de nervis a la panxa, però crec que em van anar molt bé per afrontar amb més seguretat els balls de Festes del Tura. Crec que el meu millor moment està per venir. Ara per ara, ballar per la festa major, amb els carrers engalanats, més gent... serà molt especial.

Què és per a tu la faràndula?

És l’expressió d’olotinisme més pura que hi ha. Tenim els millors gegants del món i molta gent de fora ens ho diu. La faràndula per a mi és admiració i sentiment de pertinença. Un dia m’agradaria dur la gegantessa. 

Com han canviat, no, les coses amb el pas dels anys?

Doncs sí. Jo de petit li deia al meu pare per què no ballava ell també gegants. I ell em deia que en aquell moment no s’ho preguntaven, que ja ho feien uns quants. I la veritat és que s’ha de donar les gràcies a en del Pozo, a en Gabriel Alcalde, a l’Àngel Girona i a tota aquesta gent per convertir tot això en una passió col·lectiva sense esperar res a canvi.