Aquest divendres Miki Núñez pujarà a l’escenari de les Festes del Tura per fer vibrar el públic amb la seva energia inconfusible i els seus èxits més coneguts. Aquests dies l’hem entrevistat al programa ‘La Finestra’ d’Olot Televisió. Hem parlat amb ell per conèixer com afronta aquest concert, què en pensa de les festes i com viu aquest moment de la seva carrera.

És difícil no vincular-te a dues facetes teves, el món de la música i la televisió, fins a quin punt combinar aquestes dues facetes t’ha ajudat a impulsar la teva carrera musical?

Moltíssim, una retroalimenta l’altre. El que queda clar és que jo vaig començar sent cantant i que, gràcies a això, he pogut ensenyar aquestes altres facetes. Crec que una no invalida l’altre, tot al contrari, es van retroalimentant. Però a mi m’agrada cantar, estar sobre l’escenari, totes les festes major que hi hagi possibles per fer, veure la gent ballar i cantar i emocionar-se.

T’agrada més actuar a festes majors o a festivals o sales?

Depèn. Hi ha festes majors que són increïbles i que no oblides mai, altres concerts en festivals que van a tiquet, que la gent ve expressament per veure’t a tu i en canvi està més parada. M’agrada molt anar a fer festes majors o llocs on són gratuïts. Nosaltres tenim la teoria que el 50% d’aquest públic ens segueix i li agraden les nostres cançons i balla i ho dona tot, i l’altra meitat està allà a veure què passa. Doncs el meu repte sempre és que tota aquesta gent formi part de la meitat de davant al pròxim bolo. És un repte maco.

Com definiries el teu estil?

Quan em pregunten això jo tinc una resposta àmplia. Faig “pop alegre a contratempo”. No sé quin tipus de música és ben bé, però és la música que em fa feliç a mi, em serveix per fer teràpia i ballar. Quan l’escric i la penso la faig per tocar-la en directe. Està pensada per això. Hi ha cançons més tranquil·les i balades, com ‘Escriurem’, per exemple. Però crec que en una festa major la gent el que vol és divertir-se i passar-s’ho bé.

A banda de ser bon músic, tens carisma i simpatia. Creus que aquesta seria la fórmula perfecta?

Jo crec que ser artista és un pack complet. No és per tirar-me floretes, però ho estem demostrant. Hi ha gent que no sap cantar i estan començant a ser artistes de renom: perquè utilitzen eines per modificar la veu, perquè les seves lletres són bones encara que no cantin del tot bé, etc. Al cap i a la fi, has de tenir carisma, caure en gràcia, tenir un bon equip que et porti a tot arreu on tu vols i ells volen.. ser cantant ara mateix no és només saber cantar bé, sinó més coses.

Com va començar la teva història amb la música?

A casa meva han sigut sempre molt melòmans. Hem escoltat tota mena de música i de tots els estils: U2, Estopa... de tot. La meva mare és mestra i un dia em va dir que després d’anys treballant s’havia adonat que els nens que estudien música tenen una sensibilitat diferent i veuen el món amb uns altres ulls. Així que em van apuntar a música: piano, guitarra, cant coral, etc. Vaig anar a totes les extraescolars. M’ha anat molt bé perquè el que deia la meva mare és completament cert.

Si no t’haguessis dedicat a la música, a què t’hauries dedicat?

Seria mestre. Jo vaig estudiar magisteri en anglès i em feia molt feliç. Hi ha hagut una tradició molt llarga de mestres a casa meva. De fet, vaig començar Programació Informàtica i ADE i no podia estar més de tres minuts assegut davant d’un ordinador. Després em vaig passar a Magisteri, però tampoc la vaig acabar perquè em vaig presentar al càsting d’OT. Últimament però, penso que també m’hagués agradat ser bomber.

Ens parlaves de molta música que has escoltat de petit. Quin és per tu el teu referent?

Txarango. Sense cap mena de dubte. Jo recordo el primer dia que els vaig anar a veure a Cerdanyola del Vallès. Crec que cantaven després d’Els Catarres o una cosa així. Ells encara feien versions. Recordo quedar-me així, bocabadat i dir: jo vull escriure així, vull això. I ells van ser els que em van impulsar a formar la banda i a tot el que ha vingut després. 

Has fet col·laboracions amb gent com Doctor Prats o Lildami. Hi ha camaraderia i bon rotllo en el món de la música?

Si! Hi tant. Jo intento portar-me bé el màxim possible amb tothom qui puc. Intento que hi hagi amistat amb tothom. Òbviament, per idees o valors, hi ha gent amb qui et portes més i gent amb qui menys. Lildami mateix, em va obrir per Instagram per trobar-nos i tal. Després de conèixer-nos... som germans de diferents pares, som molt i molt iguals! 

Has cantat en castellà, després en català... amb quina et sents més còmode? Tens intenció de cantar en altres idiomes més endavant?

Soc un producte d’Operación Triunfo i Eurovisión i no renegaré mai d’això perquè són els que em van donar a conèixer i els que m’han portat fins aquí, han sigut el millor aparador que jo podia haver tingut a la vida. Jo vaig començar a cantar en castellà, òbviament. Sí que és cert que a cada disc que vaig treure intentava ficar-hi el màxim de cançons en català que podia, per conveni i per contractes i per tot. Jo estimo el català, jo penso en català, somio en català... la meva idea és seguir fent música en català. La gent ja m’ha anat seguint i notant i veient el que faig i què penso. ‘La partida’ és el primer disc en català que trec, però a partir d’ara vull que sigui la tònica general de la meva carrera, és com em sento més a gust. A casa meva hem sigut trilingües tota la vida: el meu pare em parlava francès, la meva mare era professora d’anglès...jo anava al cole i semblava de Gibraltar! Però la meva vida és en català.

Així qualsevol dia et podem sentir cantar en anglès o francès...

De fet tinc una cançó en francès que els hi vaig escriure als meus avis, que són francesos. Bé, són d’Andalusia, però han passat més temps vivint a França. I en anglès, jo era professor d’anglès així que... sí, probablement. No serà igual de pensada que les altres, però sí.

D’alguna manera estàs fent com una mica d’ambaixador del català, oi? Tens vídeos on hi ha comentaris de gent que t’escoltava en castellà i ara que cantes en català, com que els agrada la teva música, volen saber la nostra llengua. Quina responsabilitat, no?

Doncs si, però és molt maco alhora. Quan el 2018 va acabar OT i estàvem fent gira per tota Espanya, recordo que la primera vegada que vam anar a Andalusia vaig cantar ‘Escriurem’ en castellà. La vaig escriure en català, però allà la vaig cantar en castellà perquè la gent l’entengués. Un temps després, a Sevilla, vaig pensar a fer la primera part en castellà i després la tornada en català. Doncs ximple de mi. Em van començar a xiular dient-me: en català! En català, que és més bonica! Doncs des de llavors fem el mateix bolo a tot arreu, no canviem res. 

Què podrem veure en aquest concert de Festes del Tura?

Podreu veure un grup d’amics i amigues dalt d’un escenari que estan fent el que més els agrada, que és fer música junts. Que porten 16 anys junts. Fan música per passar-ho bé, amb un show de llums increïble, un so que jo crec que està súper aconseguit... i amb ganes de que us ho passeu bé.

Tens projectes de futur?

Moltíssims! Hi ha una barbaritat de coses. Que es puguin dir... mira, de televisió hi ha tres o quatre projectes. De música no paro. Moltíssima música. Tenim bolos tancats per l’any que ve, també. Jo crec que al juny de l’any 27 podré agafar alguns dies de vacances!