Fa més de 20 anys que al jaciment de Codella, a les Preses, s’hi estan fent treballs arqueològics, per tal d’esbrinar com les societats prehistòriques van viure-hi.

“És la continuació els treballs que s'estan fent aquí des de l’any 2003, que és quan es va descobrir el jaciment de Codella, gràcies a la col·laboració dels propietaris de Mas de Codella, que treballen els camps i que havien trobat materials. Al seu moment van avisar a en Gabriel Alcalde i a la Maria Saña i van començar a fer intervencions i es va trobar una cabana d’època neolítica i també un fogar que indicava que hi havia un assentament a l’aire lliure d’època neolítica.”, explica Roger Alcantara, investigador postdoctoral. 

Amb tot aquest temps s’ha pogut aprofundir sobre com vivien les societats agrícoles i ramaderes de fa uns 6.000 anys a la Garrotxa i també de què vivien i amb quin tipus de materials treballaven, com per exemple la ceràmica. Amb tot aquest temps s'han trobat basalts i també eines de pedra, entre altres objectes. El de Codella és un jaciment prou peculiar i únic.

“El jaciment de Codella és un jaciment a l’aire lliure, no eren coves, i aquest fet el fa particular. No és l’únic, però en general, en termes de prehistòria no és comú a jaciments d’aquest tips. I aquests tipus de jaciments ens expliquen com vivien la gent, tipus d’estructures de cases tenien i ens informen sobre la vida quotidiana de les poblacions neolítiques.”, afegeix Albert Garcia, investigador postdoctoral. 

Des del 2021 anys, els experts, han reprès els treballs, que els han portat a descobrir una segona cabana a la zona, que pot significar un nou espai habitat antigament. Per tot plegat, des de fa uns anys també, un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona estudia la relació entre el fenomen del vulcanisme i el poblament humà a la zona.

“Ens hem adonat que el que són les ocupacions neolítiques, com la de Codella, es realitzen molt més tard que al Pla de l’Estany, Gironès, zona de l’Empordà. Allà es documenten més recents i aquí més antics… I per això ens plantegem si el vulcanisme ha influït en aquest retard de la documentació dels primers poblats pagesos. I Codella és el més antic. Després de les societats caçadores i recol·lectores de fa 12.000 anys tenim un buit de poblament i no en tornem a trobar a la zona volcànica, fins que descobrim Codella”, diu l’arqueòloga professora UAB, Maria Saña. 

Com sempre diu la Maria, tot treballat arqueològic no acaba amb la troballa de materials i coneixements, sinó amb la transmissió d’aquest coneixement a la societat. Cosa que fan, sempre que poden, amb jornades de portes obertes com la que han fet recentment a les Preses. La darrera, mostrant a tots els interessats, aquest nou espai documentat, amb unes estructura que marquen una nova cabana d’època neolítica.  

“S’ha preparat una jornada per mostrar el jaciment,  els treballs fets enguany i per mostrar materials arqueològics. Liti, ceràmica, olins astrals, etc. Per veure quins artefactes feien servir en el dia a dia i per veure com vivien les persones d’aquell temps i com vivien en societat.”, diu Joaquim Ripoll, doctorant UAB. 

La gent ha pogut fer, també, tallers. Un de simulació de cacera prehistòrica, un altre d’antropologia física i un tercer de tast de cervesa neolítica, a través d’una recepta adaptada.

Des de l’Ajuntament de les preses fa anys que donen finançament per fer possible dur a terme activitats d’aquest tipus i perquè se segueixi estudiant el passat històric de Codella.

“Trobar un jaciment a Codella, al poble, de fa 6.000 anys és una experiència engrescadora i que cal compartir i sobretot donar les gràcies al departament de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona perquè vinguin any rere any a fer-hi treballs”, explica Albert Danés, alcalde de les Preses. 

Tot amb l’objectiu de poder esbrinar, amb més certesa, com vivien les persones al mateix indret on vivim, però fa milers d’anys.