Un estudi sobre el cas de Maria Branyas, que va morir a finals del 2024 a l'edat de 117 anys, revela que presentava "senyals inequívocs de vellesa", però alhora tenia "mecanismes de protecció", com ara característiques genètiques associades a la neuro i cardioprotecció, baixos nivells inflamatoris de facto, un microbioma dominat per bifidobacteris beneficiosos i una edat biològica inferior a la cronològica, determinada pels marcadors epigenètics. Així, l'anàlisi, publicat a la revista 'Cell Reports Medicine', conclou que el cas de les persones supercentenàries s'explica per una "dualitat" en què hi ha la "presència simultània de senyals de vellesa extrema i longevitat saludable".

L'informe, elaborat per un equip liderat pel doctor Manel Esteller, cap del grup d’Epigenètica del càncer de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, s'ha fet a partir de l'anàlisi de mostres preses amb mínima invasió i s'han fet servir tecnologies genòmiques, proteòmiques, epigenòmiques, metabolòmiques i microbiòmiques.

Una de les conclusions de l'estudi és que les persones supercentenàries no arriben a aquestes edats per un retard general de l'envelliment, sinó per tenir factors de "longevitat saludable". En el cas de Branyas, l'estudi indica que presentava "senyals inequívocs de vellesa", com ara telòmers molt curts (les puntes dels cromosomes), un sistema immunitari proinflamatori i una població envellida de limfòcits-B, però alhora també tenia característiques genètiques associades a la neuro i cardioprotecció, baixos nivells inflamatoris de facto, un microbioma dominat per bifidobacteris beneficiosos i una edat biològica inferior a la cronològica.

A més, els investigadors assenyalen que el fet que Branyas no tingués patologies greus fa que en l'estudi es pugui distingir clarament entre l'envelliment i la malaltia. També apunten que és "prematur relacionar característiques biològiques amb hàbits particulars", però subratllen que una alimentació saludable, una xarxa de contactes estimulant i diversa i l'absència d'hàbits tòxics són "elements a tenir en compte a l'hora d’explicar la inusual longevitat de Branyas".