Amb l’inici del curs escolar, el TPO de la línia B que feia el recorregut al matí fins a l’Institut la Garrotxa i el Pla de Dalt, quedava col·lapsat en hora punta i durant diversos dies, alumnes, molts d’ells menors, s’havien quedat sense poder pujar. Només 48 hores després que les famílies denunciessin la situació públicament, l’Ajuntament d’Olot incorporava un nou bus de reforç en aquesta franja horària. El reforç, d’uns 7.000 euros, es mantindrà, de moment, fins al desembre. A partir de llavors, el consistori haurà de decidir si manté el servei addicional o si torna al model inicial, en funció de com evolucioni la demanda.

El regidor de Mobilitat a l’Ajuntament d’Olot, Isaac Crivillés, ha explicat que l’increment de demanda no es podia preveure i que, en 18 anys de servei, mai s’havia donat una situació similar. La modificació puntual de la concessió obre un debat més ampli sobre la gestió del transport públic a Olot. Tant l’oposició com l’equip de govern coincideixen a assenyalar mancances estructurals.

El portaveu de la CUP, Jordi Gasulla, assegura que Olot necessita un transport públic millor del que té ara: “Més freqüència, busos elèctrics més petits o busos a demanda a barris amb menys densitat de població. Avui ens porten una modificació puntual de la concessió però quants mesos fa que demanem reunir-nos per parlar de la nova concessió? Anem tapant forats i fent pedaços però el temps córrer i mentrestant no estan fent els deures més importants”, ha dit. 

El portaveu d’Activem Olot, Jordi Rubio, ha denunciat també que el servei no compleix amb els estàndards europeus ni amb els objectius de desenvolupament sostenible: “No s’ha previst cap escenari de reforç, ni tecnologia smart ni s’ha avançat cap a la descarbonització del servei, etc. Aquesta situació és un toc d’alerta, no és una incidència puntual, és el símptoma d’un model esgotat”.

En ple debat sobre el model de transport, el regidor de Mobilitat, Isaac Crivillés, ha carregat contra el planejament urbanístic d’Olot, assegurant que és una de les causes principals de la mobilitat forçada que pateix la ciutat.

“Hi ha una mobilitat induïda innecessària, provocada per un urbanisme antiquat d’una generació pol´ítica que espero que sigui caduca i que acabi. Va determinar un urbanisme que ens condiciona a tots. Ens condiciona tan que provoca milers de desplaçaments diaris en cotxe. Esperem que en futurs desenvolupaments urbanístics alguns es puguin evitar”, ha dit. “Tenim molts dels nostres centres generadors de grandíssima mobilitat, només pensin en l’hospital o els instituts, estan al perímetre de la nostra ciutat. Això determina milers i milers de desplaçaments diaris, molts d’ells amb cotxe. Si li haguessin demanat a un enginyer del segle XXI diria que això no és correcte, però és l'escenari en el que ens movem.”

El portaveu del PSC Olot, Josep Guix, ha replicat de manera contundent, defensant el model urbanístic del 2003, aprovat sota govern socialista: “No coneix Olot, vostè. Ha d’estudiar millor els documents. Olot és una ciutat envoltada d’un parc natural. Té el riu Fluvià que la limita i després té volcans. Els centres educatius estan ubicats enmig de la natura, és molt important i l’Hospital també. Pensem que l’urbanisme està ben plantejat, el del 2003 va tenir unes bones mencions. Hi ha coses que s’han de renovar i canviar però la paraula “nefast” no li admeto.”, ha dit Guix. 

El regidor de Mobilitat ha recordat també que el transport públic a Olot costa més de 600.000 euros anuals i que cal treballar per trobar solucions més eficients. Unes declaracions a les que se li ha sumat, molt crític, l’alcalde d’Olot, Agustí Arbós.

“Amb els mateixos diners no podran fer un transport millor. O n’aconseguim més, en fiquem més o les dues coses, o no podran. Dèficit de 600 mil euros, però no són només 600 mil euros. A banda d’una concessió que és voluntària, perquè no estem obligats a oferir un servei de transport públic, no només hi ha el dèficit de la gestió i el manteniment. És que ara sumem un dèficit de 100 mil euros per la integració tarifaria quan és una competència de la Generalitat. A sobre de no rebre ni un euro pel transport públic a sobre hem de pagar el dèficit d’una cosa que genera la Generalitat. Comencen serveis i de mica en mica els van deixant anar i que se n’ocupi el territori, i mentrestant el finançament no arriba.”

Malgrat el debat, la modificació de la concessió s’ha aprovat per unanimitat. Durant el ple d’aquest dijous també s’ha aprovat provisionalment el Pla del Nucli Antic, amb la resolució de les al·legacions presentades i, finalment, també s’ha aprovat oficialment la concessió de la medalla de la ciutat a mossèn Salvador Batalla amb el suport de tots els grups excepte VOX. L’acte es durà a terme el proper dissabte 11 d’octubre.