En Dani Duran és de Sant Feliu de Pallerols i se’l podria considerar, perfectament, un deixeble de la Quima Casas: “Va ser ella qui em va portar a competir fis nit tot. Era la meva entrenadora. Sortíem a córrer pel carril bici. Ara la gent parla de les sèries, el fartlek, les carreres contínues i ella ja m’ho aplicava, per endinsar-me, a poc a poc, a l’atletisme”, ens explica ell mateix.

De fet, va ser amb la Quima cases amb qui va fer la seva primera marató, la de Barcelona fa uns anys: “Amb la Quima vam córrer junts la seva marató 160. Jo volia debutar primer amb ella, però va acabar sent la segona. I va ser una experiència única. La gent l’animava, increïble. Una molt bona experiència”.

De petit va començant fent cross, després va fer pista fins que es va aficionar a fer distàncies més llargues i per convertir l’atletisme com una part principal de la seva vida: “Aprofito les maratons per fer vacances. Jo faig turisme esportiu. La primera que vaig fer va ser Marató-Atenes, que és molt emblemàtica. He corrugat a Amsterdam, Nova York, Estocolm. I ara toca Chicago”. Correrà aquest diumenge als Estats Units, entre milers de corredors. Ho fa sense entrenador, tot i que pot presumir d’haver estat entrenat, de més jove, per la Quima, una icona de l’atletisme català, i per un molt bon entrenador cubà de tanques, Augusto Godinez. “Avui dia m’organitzo jo mateix. No tinc entrenador, que no està bé, però tampoc tinc el temps per tenir un entrenador. No podria retornar-li tot el que em podria donar. Jo això no ho puc assegurar, i per això prefereixo anar-m’ho fent jo, amb l’experiència que tinc”.

En Dani assegura menjar de tot i diu que si quan acaba una marató vol menjar-se un paquet de donuts, ho fa. La seva marca personal són dues hores i 38 minuts. Que es diu aviat, tractant-se d’una persona que no es dedica i viu de l’atletisme. És la història d’un corredor popular enamorat d’un esport pràcticament únic, que et permet compartir cursa amb els millors del món. És el que farà en Dani aquest diumenge a Chicago.