'Pet s'Escaire' treu a la llum contes, històries i relats sobre bruixes i dones d'aigua a la Garrotxa
L'obra, de José Luís Bartolomé, recull 16 relats escrits per autors garrotxins entre finals del segle XIX i principis del XX, com Josep Berga i Boix, Josep Saderra o Josep Berga i Boada

La Garrotxa és terra de bruixes. No és de les comarques més prolífiques de Catalunya però el seu paisatge rural, muntanyós i aleshores de difícil accés, era un terreny fèrtil per a les llegendes, els murmuris i les acusacions, especialment entre els segles XV i XVII.
Precisament per recollir tot aquest patrimoni, José Luís Bartolomé, mestre i molt interessat en cultura popular, ha publicat ‘Pet s’Escaire. Aplec de contes de bruixes a la Garrotxa’ un llibre on recull 16 relats escrits per autors garrotxins entre finals del segle XIX i principis del XX, com Josep Berga i Boix, Josep Saderra o Josep Berga i Boada. El llibre ha estat editat per l’Editorial Bassegoda amb il·lustracions de Montse Rubio i ja està disponible a les llibreries.
José Luis Bartolomé explica que les dones tingudes per bruixes, eren només dones sàvies, remeieres la majoria, retratades com dones solitàries, poc sociables, lletges, que fan por a la mainada i que, quan passa alguna desgràcia (com sequeres, males collites o epidèmies) se’ls acusava directament.
“Quan hi ha hagut períodes d’infortuni, de pobresa, de passar fam i tot això, sempre s’ha buscat una explicació. La gent, pagans, no podien pensar que el malvat era la providència divina s’havia de buscar qui pagava les conseqüències, en aquest cas era la dona.”, explica.
El focus el va posar en la Garrotxa i l’Alt Empordà i hi trobem bruixes, dones d’aigua, esperits que caminen pels boscos... Tot explicat amb aquell to misteriós i rural que beu directament de la memòria oral dels pobles. El llibre també inclou textos breus i contes recollits per folkloristes com Gomis o Joan Amades, i ofereix una mirada valuosa sobre com la societat d’aquell temps percebia el poder, la dona i la por.
“Parlar de bruixeria o sentir de bruixeria era una cosa molt comuna i pròpia fins i tot a Olot, capital de comarca. Amb aquests contes, sobretot de Josep Berga i Boix i Josep Saderra, que havia estat alcalde d’Olot, ens podem fer un imaginari de com era la societat olotina i garrotxina de l'època.”, diu Bartolomé.
Segons l’extens estudi que va fer en el seu moment la revista Sàpiens, hi ha documentats alguns casos de bruixeria a la comarca: l’Esturga Maigarda, al Mallol; Elisenda Sampech a Sant Privat, acusada de bruixeria i condemnada a assots i desterrament; diverses dones de Besalú van ser processades pel batlle local i van acabar penjades a la forca; i també diversos bruixots, com en Pere Cufí a Sant Feliu de Pallerols i Tomàs Riera de Mieres. Tots dos executats a la forca.
