Els ramaders de bestiar boví de la Garrotxa segueixen preocupats, a l’espera de despenjar el telèfon i que els comuniquin que els venen a vacunar els ramats contra la dermatosi nodular. En Jaume Rius té uns 300 caps de bestiar repartits per Santa Pau. Diu que la malaltia no està ben catalogada i que els animals no s’haurien de sacrificar, com s’està fent. “Ho vivim amb preocupació i amb emprenyament perquè jo penso que és una malaltia que si al seu moment s’hagués canviat el protocol no estaria passant el que passa ara. És una malaltia contagiosa amb vacuna catalogada com a ‘A’. Això algú hauria hagut d’haver fet la seva feina i baixar la categoria i ara no s’estarien sacrificant tants animals. A mi si em passa no sé pas com ho gestionaria. Ho trobo tot molt impresentable i hi ha gent que no fa bé la seva feina”, ens explica preocupat.

En Lluís Sunyer també té prop d’un centenar de vaques, entre lleteres i de carn, a Santa Pau. Creu que, possiblement, s’hagués pogut vacunar preventivament i qualifica de ruïna haver de sacrificar tot el ramat en cas de detectar un positiu. Li preocupen especialment les compensacions, que no siguin prou altes com ho haurien de ser, diu,  per a aquells ramaders que els obliguin a fer buidat sanitari: “En aquests casos el que estaria bé seria que al ramader se li compensessin totes les pèrdues. I no són només els caps d’animal, sinó tots els mesos que deixen de guanyar diners. Sap greu per la gent que s’hi troba i nosaltres ens posem a la seva pell. Mai cap compensació cobreix totes les pèrdues, en cas de sacrifici d’animals”, comenta, també, preocupat.

Començar de zero és car i porta temps

Tots veuen força inviable començar de zero, en cas que els passi com a algun dels ramaders afectats de l’Alt Empordà. Asseguren que les pèrdues són molt altes i que tornar a iniciar un cicle productiu també és llarg i car. “A la meva edat no sé si m’atreviria a tornar a començar. Però tornar a començar, gent que invertia en genètica, per més que et paguin, no et pagaran tota la inversió que has fet amb anys. Són molts anys d’inversió, moltes generacions d’animals, etc. És molt trist tot això”, diu en Jaume. “Una vaca, per començar a produir, te’n vas a més de dos anys. Si la compres petita o n’insemines a una altra són tres anys. I tres anys sense treure cap rendiment és molt difícil d’aguantar. No sé com ho compensaran a la gent que s’hi troba, però és difícil començar de zero. A més que toques tocat psicològicament, perquè d’il·lusió per tornar a començar en deuen tenir poques”, explica en Lluís.

Tots dos esperen, també, que el fred arribi aviat, donat que podria ser un bon aliat per frenar la transmissió d’aquest virus, a través dels mosquits.