L’Associació Catalana de Recursos Assistencials denúncia, a Olot, la falta de finançament en l’àmbit de residències

El responsable de la Residència Montsacopa d'Olot demana més finançament i reconeixement per part de les administracions

per Gerard Puigdemont

Garrotxa, Salut, Olot

L’Associació Catalana de Recursos Assistencials denúncia, a Olot, la falta de finançament en l’àmbit de residències
L’Associació Catalana de Recursos Assistencials denúncia, a Olot, la falta de finançament en l’àmbit de residències

Segons dades de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) actualment a Catalunya un 6% de la població té més de 80 anys i el 2050 les persones incloses a aquesta franja d’edat suposaran el 10%. L’envelliment de la població és un fet i s’està entrant al punt de la piràmide demogràfica en el qual les persones que formen part del Baby boom s’estan o s’han fet grans.  Segons la presidenta de l’ACRA, Cinta Pascual, cal que les administracions públiques dotin de més finançament el seu sector. És més, diuen que no pot ser que la inversió en el seu àmbit no arribi a l’u per cent del PIB, quan la mitjana europea està a prop del dos. “Crec que tenim un problema greu de finançament. Si no negociem tarifes no podrem incrementar salaris i no es podrà millorar la infraestructura falten diners. I l’altra és la manca de professionals i l’absentisme. Si no entra gent amb vocació l’haurem d’anar a buscar i millorar els sous. Això és fonamental”, comenta Cinta Pascual, presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials.

Actualment, es calcula que a Catalunya hi ha un miler de residències, un miler de centres de dia i una mica més de mig miler de serveis d’ajuda domiciliària. Des de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials apunten a un model de gestió per als pròxims anys. “Jo en dic plataformes de servei, que és tenir una residència, un centre de dia, faig domicilis, un sociosanitari amb moments de més alta intensitat, etc. Això és el futur. I plantejar-ho com que la gent entri a viure el final de la seva vida i no morir. El centre de dia combinat amb una atenció domiciliària és un excel·lent servei”, diu Cinta Pascual.

Tots els tràmits relacionats amb la llei de la dependència són lents i les llistes d’espera per poder trobar una plaça residencial és llarga. En definitiva, una llista de problemes que es van fent més grans amb el pas dels anys, amb l’augment de la demanda. “Del Baby boom ja fa com 10 anys que en parlo. Fa anys que dic que ve el llop i el llop el tenim aquí. La realitat és que cada hi ha més gent al sistema amb els mateixos recursos. Jo crec que no s’actua fins que els problemes els tenim davant. I jo crec que la qüestió sobre envelliment de la població i canvi climàtic són deus de les qüestions a tractar en els pròxims anys”, asseguren.

Malgrat la situació actual, generalitzada arreu, la presidenta de l’ACRA destaca la bona feina que es fa en l’àmbit de residències a Olot.


Crit d'alerta de les residències

La Residència Montsacopa d’Olot ha organitzat una jornada per a professionals del sector per tractar les problemàtiques a les quals han de fer front i plantejar possibles solucions. Ho han fet en el marc dels actes commemoratius dels 30 anys d’aquest centre residencial olotí. Segons el director del centre, Salvador Vilar, actualment necessiten sentir-se més reconeguts per les administracions i demanen, també, més inversió. “Sobretot necessitem millorar el fiançament del sector que ens pugui permetre unes millors condicions laborals a les persones que treballen al nostre sector. Això és clau. Cal que tinguem el reconeixement contenen altres sectors de l’estat del benestar, com la salut o l’ensenyament. Ens fa falta millorar extraordinàriament en la formació de personal”, explica Salvador Vilar, director de la Residència Montsacopa d’Olot.

El de la rotació de personal és un problema greu que asseguren que se’ls ha accentuat després de la pandèmia. Aquest i les dificultats per trobar gent que vulgui treballar en aquest àmbit: “Malauradament nosaltres hem tingut moltes baixes de personal i rotació de personal després de la COVID. Gent que ja no vol treballar al sector perquè no és atractiu també pel patiment que va passar en aquell moment. Estem en un índex de rotació molt elevat i necessitem estabilitzar plantilles”, diu Vilar. Admeten que un altre dels dèficits que tenen és la formació de professionals: “Necessitem poder millorar extraordinàriament en la formació del personal i les seves condicions laborals i aquí hi ha d’estar implicat tothom. Des de l’ensenyament, amb la part formativa, fins al mateix Departament de Drets Socials ha de facilitar aquestes bones condicions per als professionals. Nosaltres ja anirem donant formació continuada i millorant els estàndards de qualitat, però ens cal aquest impuls de les administracions”.

El responsable d’aquesta residència olotina diu que, cinc anys després continuen arrossegant les conseqüències de la pandèmia, que va deixar un sector especialment tocat. També alerta que les necessitats dels usuaris cada vegada són més. Sigui com sigui, diu que el sector és resilient, com ja es va demostrar durant la pandèmia.