La revista semestral ‘Les Garrotxes’ ha publicat el seu número 36. Aquesta entrega fa èmfasi en els negocis de proximitat i com aquests s’hereten de pares a fills. El director de la revista, Jordi Nierga, es refereix a les botigues com les xarxes socials autèntiques, les originals. Recalca que encara són el cor dels pobles i ciutats i s’ha de valorar. A més, explica com els col·laboradors del semestral són un dels pals de paller més important i actuen com a corresponsals locals: “Són nodes escampats pel territori que no només escriuen, sinó que viuen allò que escriuen. En aquest cas, han fet un treball molt bonic perquè normalment nosaltres coneixem al botiguer o botiguera i el seu producte, però potser no coneixem la història que hi ha al darrere del taulell. Per això, amb aquest número coneixem la mirada actual i també la mirada reculada.”

Fina Carré i Fina Delgà són un exemple d’aquest relleu generacional als comerços de proximitat. En aquest cas es tracta de la merceria Casa Mercè, oberta des de l’any 1912 per la besàvia de Carré. Des de llavors, han passat quatre generacions per darrere del taulell i Fina Carrè explica com els últims anys no han sigut llenys fàcils per adaptar-se al comerç digital: “Crec que ha fet mal a tot el petit comerç, no només a les merceries, sigui de botiga de roba o qualsevol classe. Crec que els únics que se saben són l’alimentació i els serveis. Potser l’alimentació quan varen aparèixer els grans supermercats també varen fer mal al sector de l’alimentació, però l’únic que se’n salva són els serveis, perquè no ho pot donar internet.”

Nierga afegeix que la revista ‘Les Garrotxes’, a més, està prop de complir vint anys escrivint-se.