Novetats respecte al Pla Especial de l’Alta Garrotxa. El desembre de 2023 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya donava la raó al contenciós presentat per l’Institut Agrícola Català Sant Isidre a la no validació i aprovació del Pla Especial de l’Alta Garrotxa, aprovat l’any 2021. El 2023 el tribunal català dictaminava que el document de gestió i ordenació d’aquesta àrea natural catalana era incompleta, especialment en la declaració d’impacte ambiental redactada per responsables del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, apuntant que es va fer una avaluació simplificada i no ordinària. Després, la Generalitat va recórrer i va presentar un recurs de cassació contra la sentència del TSJC per evitar que s’anul·lés el document.

Ara, en una sentència que ha sortit aquesta setmana, la justícia catalana torna a declarar nul de ple dret el Pla de Protecció del Medi Natural i el Paisatge de l’Alta Garrotxa i el Departament de Territori, qui recull actualment les responsabilitats de l’antic Departament d’Acció Climàtica, i que pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

El contenciós administratiu l’ha promogut l’Associació de Propietaris i Finques Rústiques de l’Alta Garrotxa, l’Associació de Propietaris de Finques Rústiques de la Vall de Camprodon, el Consorci Forestal de Catalunya, l’Associació de Propietaris i Veïns de la Vall del Bac i Castellar,  entre altres associacions. Denunciaven falta de participació ciutadana a l’hora d’elaborar el document de protecció, vulneració de l’estratègia de patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya promoguda per Departament de Territori, nul·litat del pla per falta d’estudi econòmic i nul·litat del pla per improcedència del procediment d’avaluació ambiental simplificada efectuada per part de la Generalitat.

Sobre aquesta darrera qüestió, la resolució de la justícia catalana diu que “el Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de l’Alta Garrotxa no s’ha de sotmetre a una evolució ambiental estratègica ordinària donat que no té efectes significatius sobre el medi ambient, amb la condició que la proposta del pla justifiqui el tractament, i si cal la incorporació, de les consideracions fetes per Protecció Civil, el Consorci Forestal de Catalunya, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme i el Centre de la Propietat Forestal”. 

Segons les conclusions judicials, “el pla no encaixaria en cap suposada avaluació ambiental estratègica simplificada” i, per tant, el document de protecció no compliria, ara mateix, amb l’avaluació ambiental que li pertocaria.