Les famílies de les patinadores i patinadors que no han viatjat a Xina han gaudit, d’allò més, del 16è títol mundial des d’Olot. Aquest dijous a la tarda, la satisfacció i l’orgull encara era visible. “Estem orgullosos d’haver-ho aconseguit i estem encantats”, explicava, emocionat, Xevi Casadevall, pare de la Júlia Casadevall. “És un orgull enorme i un premi el treball de tota la temporada. I això que hi havia moltes temporades que debutaven. És un gran premi”, afegia Carles Feu, pare de la Marina Feu.

Valoren l’esforç que han fet els seus fills i filles, en una temporada en què l’equip ha anat, clarament, de menys a més, però en la que han aconseguit guanyar l’Europeu i el mundial. “Per mi ha estat molt emocionant. Aquest any ha estat un any difícil i ens hem anat superant a cada campionat. I avui han sortit els fruits i hem rebut la recompensa que creiem que mereixien és un orgull per tots”, deia Rosa Massegur, mare d’en Jan Seoane.

I un moment molt especial el que ha viscut la família de la Clàudia Colell, i més concretament el seu pare, en Ferran. I és que la seva filla porta des dels 4 anys patinat al club i aquesta serà la seva darrera temporada, amb 19 anys. “És un orgull i tot ésmolt especial, perquè la Clàudia plega aquest any i acabar la seva carrera així és un colofó. I sabem que ho recordarà tota la vida. És molt important per la família”, deia més que feliç als micròfons d’aquesta casa durant la connexió del programa 180 graus de La Xarxa de TV Locals.

Després d’una gran victòria recorden els moments més feixucs pels seus fills, quan les coses no acaben de sortir quan voldrien. “Els animem, que no s’enfonsin, que busquin allò positiu dels entraments que sempre hi són”, diu la Rosa. I agraeixen a tothom qui ha fet possible, econòmicament, poder viatjar a Pequín: “Treballem per poder pagar aquests viatges, gairebé mig any en aquest cas. Cal agrair empreses, particulars, ajuntaments, diputacions per fer-ho possible”, comenta el pare de la Júlia Casadevall. I el pare de la Marina Feu afegia: “Agrair espònsors, empreses i la gent que ve per barraques. La gent fa cua i té paciència i gràcies a cada entrepà hem anat a la Xina. I agrair a la gent d’Olot que ha col·laborat”. Reclamen, això sí, més suport i professionalització d’aquesta disciplina esportiva: “Si fos tot més professional seria més fàcil tot. I a nivell esportiu també cal reconeixement a esportista, sobretot per poder combinar-ho amb els estudis etc. Cal més consideració per aquestes esportistes”. És l’alegria dels pares més feliços del món.