Olot, tal com la coneixem avui, ha canviat molt al llarg del temps. Abans de convertir-se en una ciutat amb carrers, places i edificis moderns, va viure èpoques molt dures. Sense anar més lluny, al segle XV, la terra va començar a tremolar amb una força tan devastadora que va arrasar gairebé tot el que hi havia. Aquells terratrèmols, especialment el de 1428, van marcar un abans i un després en la història d’Olot.

Abans d’aquests terratrèmols, la vila vella d’Olot estava situada al voltant de la Plaça Palau, un nucli més petit i amagat, envoltat d’una muralla medieval que defensava la població. Precisament, el que avui coneixem com a Passeig de la Muralla rep aquest nom perquè és l’espai on es trobava. Tancava i protegia la vila de l’època medieval.

Tot i la tragèdia, d’aquella destrucció en va sorgir una nova oportunitat: la possibilitat de reconstruir la ciutat. Però no es va fer de qualsevol manera. Els olotins i olotines d’aleshores van decidir començar de nou, i ho van fer en un lloc més segur, pensat per resistir millor els terratrèmols. Així va néixer la "Vila Nova" d’Olot.

I com ho van fer? Doncs tot traçant una retícula de carrers perpendiculars amb cinc carrers longitudinals i nou de transversals, segons el disseny de les viles de nova planta d'inicis del Renaixement, centrats per una plaça oberta. La Plaça Major no era només un espai arquitectònic: es va convertir en el cor viu de la ciutat. Allà s’hi feia absolutament tot: mercats, ballades, processons, correbous, mítings... Durant segles, aquest espai va ser l’escenari principal de la vida social, política i econòmica d’Olot. De fet, fins als anys noranta, cada dilluns s’hi muntaven les parades del mercat.

Tot i que avui ha perdut una part del seu protagonisme en benefici del Firal, la plaça continua acollint algunes de les celebracions més emblemàtiques de la ciutat, com el ball dels Gegants, Nans i Cavallets durant les Festes del Tura i Corpus. Per això, molts encara l’anomenem Plaça dels Gegants, tot i que, al llarg del temps, ha tingut fins a cinc noms diferents.

Els carrers que envolten la plaça també expliquen la història d’Olot. Els noms no són casuals: el carrer de les Carnisseries, el de la Claveguera (avui Serra i Ginesta) o el dels Sastres. Amb el pas dels anys, el centre històric va anar perdent protagonisme. L’expansió urbana i l’arribada de la modernitat van desplaçar l’activitat cap a altres barris i en va fer de nous, i molts edificis del nucli van quedar buits o degradats.

Recuperar el batec de la ciutat

Des de fa uns anys, però, Olot ha decidit prémer el botó de ‘pausa’ i mirar endavant. La ciutat ha iniciat un procés de recuperació d’aquest sector, no només des d’un punt de vista estètic o urbanístic, sinó amb la voluntat de tornar-hi a fer vida o fer-hi la vida d’abans. El Nucli Antic d’Olot sencer és una obra col·lectiva construïda amb l’esforç de generacions. No estem parlant només de pedres, façanes o carrers antics. Cada porta, cada esglaó gastat, cada finestra, cada botiga (tancada o oberta), és el testimoni viu d’una època: els primers habitants; el mercat que bullia d’activitat a la plaça; els primers balls de gegants; desfilades militars i pancartes de ‘Viva Franco’; el punt de sortida del transport públic; la Cristalleria Rosau, la Farmàcia Llach o el Banc Central. Aquest barri no és només patrimoni: és la llavor d’Olot.

Si els olotins del segle XV van ser capaços d’aixecar, des de zero, la ciutat que som avui, també nosaltres podrem tornar a fer reviure el Nucli Antic. És allà on es va començar a construir la identitat olotina de la que tan ens agrada presumir. Deixar-lo perdre seria com tallar el fil que ens lliga als nostres orígens. I recuperar-lo no és només una qüestió d’urbanisme: és un acte de respecte cap als qui ens van precedir i un llegat per als que vindran.

Tornar a fer bategar el cor d’Olot pot tornar a ser possible. Ja ho vam fer un cop. Per què no podem tornar-ho a fer?