El santuari dels pessebres a Olot el trobem al carrer Terrassa. Miris per on miris només veus que figures de pessebres i diorames de tota mena. La seu del patrimoni de l’Ajuntament d’Olot, com n’hi diu en Miquel Serrat, és pràcticament la seva segona casa. Ell d’alguna manera ha estat una de les persones culpables d’aglutinar el prop de centenar i mig de pessebres que s’hi poden veure. Hi ha pessebres de grans artistes de la ciutat, com Traité, pare i fill. 

És un veritable magatzem de pessebres que s’espera que d’aquí a una mica més d’un any sigui un museu, un espai visitable, i és que tal com ens explica el president de l’Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa, la Generalitat té un projecte de museïtzació d’aquest espai. Serà, molt possiblement, el millor reconeixement que se li pot fer a 325 anys de pessebrisme a Olot, una efemèride que es commemora aquest any.

-Miquel, 325 anys exactament de què?

Dels primers indicis de pessebrisme a la ciutat d’Olot. Als inicis de tot era una forma d’art i una manera de fer diners. A Olot hi havia confraries i la gent rica comprava aquest tipus d’art. Hi havia gent que treballava bé la fusta, el relleu... Tothom en feia negoci. Joaquim Vayreda i Josep Berga i Boix volien popularitzar tot això i van anar a agafar idea a París. Després es fundarien els tallers d’imatgeria religiosa i més gent es va començar a guanyar la vida fent figures i decorats. Això cap al 1800. Els qui van impulsar molt el moviment pessebrista, però, van ser els ateneus i les entitats recreatives.

-I a tu Miquel, per què t’agraden tant els pessebres?

Jo ho he mamat tota la vida. Quan era petit, el meu tiet estava al Casal Marià i era pessebrista. Jo anava a veure mostres de pessebres i vaig acabar coneixent gent i de mica en mica vaig anar aconseguint pessebres.

-El secret possiblement és que tu t’estimes molt Olot i la Garrotxa?

Exactament. A mi fa molts anys des de l’Ajuntament d’Olot em van encarregar treballar en temes culturals. I al cap d’uns anys, més concretament, se'm va encarregar dur tot el tema pessebrístic. I fins ara. Igual que al seu moment amb Ràdio Olot. O amb les sardanes.

-Fa centenars d’anys ja es devien començar a organitzar per fer aflorar aquest moviment pessebrista a la ciutat, veritat?

Hi va haver un moment destacat durant la Segona República, però anteriorment hi va haver altres moments importants. S’ha de pensar que el pessebrisme, sovint, era possible gràcies a diverses persones. Hi havia artistes molt bons fent figures, escultors. D'altres es dedicaven a fer els decorats, l’escenografia del pessebre. Primer es va intentar unificar tot amb l’Escola de Belles arts d’Olot. De fet, com que els artistes locals no es posaven d’acord, el bisbe Tomàs de Lorenzana va fer venir Joan Carles Panyó de Mataró, per dirigir l’escola. I després en sortí una altra de tendència artística a Can Trincheria, amb Joaquim Vayreda i Josep Berga i Boix. I moltmés recentment des de l’Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa va unificar, d’alguna manera, el moviment pessebrista. Me n’han fotut moltes de bufetades, però ja ho veieu, el pessebrisme continua.

-Com es diferencien els pessebres d’Olot de la resta?

Segueixen clarament els ítems de l’Escola d’Olot i del paisatge. Et posaré un exemple: Ramon Amadeu feia les figures de pagesos de la Garrotxa. Res de llargues túniques i turbants, sinó pantalons curts, esparracats... Un altre exemple: Josep Traité anava els dilluns al Firal d’Olot, s’asseia en un banc i dibuixava a la típica senyora que arribava amb un bastó a la mà i ben corbada de l'esquena. Al cap de tres dies, ja n’havia fet una figura de pessebre. El pessebrisme olotí representa La Moixina, els pobles de la comarca. I això és el que li agrada a la gent: veure’s en els pessebres.

-Els materials que es fan servir per fer pessebres, segurament han variat una mica, no?

Abans s’utilitzava molta fusta, saca... tot pesava molt. Avui dia és més lleuger. Artísticament, potser s’ha perdut, perquè el guix es podia pintar més bé que no pas segons quins plàstics. Hi ha hagut canvis, tot i això, es continua fent servir cola de conill, escaiola, quatre fustes per fer aguantar la muntanya de darrere perquè no caigui...

-Com ha arribat als nostres dies aquesta llarga i vella tradició del pessebrisme olotí?

L’any 1992 Olot va acollir la Mostra Internacional de Pessebrisme, però uns anys abans es va fer el Concili Vaticà II, en el qual s’imposava una renovació eclesiàstica, també pel que respecta a la imatgeria religiosa. I d’aquí es podia pensar que els tallers religiosos quedarien tocats de mort. Per això van venir des de la UNESCO i ens van proposar que féssim aquesta mostra, per reivindicar d’alguna manera, el pessebrisme olotí.

-I el llegat d’aquests 325 anys de pessebres a Olot quin és?

Jo diria que tota la història. En el moment que agafes un llibre i t'adones de tots els artistes que han fet pessebrisme olotí veus la força que té i tenia Olot. Llegat també és la quantitat de gent que venia a viure a Olot, per anar a l’Escola de Belles Arts d’Olot o a l’Art Cristià; gent de Barcelona, de Sabadell... La gent volia aprendre a treballar a la nostra manera. Fins i tot gent que només va estar de passada per Olot, o que s’hi va quedar a viure pocs anys, però que va deixar un llegat d’obres a la ciutat molt important. El llegat, en definitiva, és tot un patrimoni meravellós.

-Li veus molt de futur al pessebrisme olotí?

Cada any ve gent nova a veure els pessebres d’Olot. I gent d’arreu de Catalunya li interessa portar pessebres aquí. Jo crec que la clau pel futur és que el pessebrisme olotí, el de l’Escola d’Olot i del paisatge es mantingui. I que es promogui aquesta manera de treballar el pessebre.

-Des de l’Agrupació, aposteu d’alguna manera, per fer pessebres contemporanis, no?

Ens hem obert a noves tècniques d’elaboració i al pessebre contemporani. Ja se’n poden veure a la mostra de pessebres que fem a Olot. I ara mateix estem fent un estudi de pessebre immersiu, de manera que la gent podrà entrar dins el pessebre i pràcticament anar a adorar el nen Jesús. O a través de projeccions que reflecteixen figures de pessebre, sense necessitat que hi hagi la figura, per exemple.