L’any 1986, Espanya i Portugal van fer aquesta entrada conjunta a la Unió Europea que va servir per confirmar l’aposta per la democràcia, la multinacionalització d’empreses, l’entrada al mercat únic, l’ampliació del ventall d’empreses a les quals es podien adreçar, drets laborals i igualtat de gènere i la modernització d’estructures administratives, entre d’altres. 40 anys després, entrem en un 2026 amb incerteses per situar-nos dins aquest ordre mundial que cada vegada va canviant més. Tot i que la Garrotxa sigui una petita part de la Unió Europea, la comarca també se n’ha vist beneficiada durant aquests quaranta anys. En l'àmbit econòmic, la Garrotxa ha rebut en els últims cinc anys més de 35 milions. Ho explica el director d’Eurolocal, Joaquim Millán, que diu que “la Garrotxa ha rebut més de 35 milions d’euros d’impacte amb aquests fons Next Generation. Han arribat per ajudar a l’economia de la comarca amb empreses punteres que s’han beneficiat. Més del 50% han arribat directament a les empreses. Això vol dir que el teixit comercial de la comarca és important perquè si no hauríem captat aquests fonts”.

A més, formar part de la Unió Europea també permet a molts joves poder gaudir d’uns programes europeus per a descobrir el continent i formar-se professionalment lluny de casa. Millán, explica la importància d’aquests projectes i en posa alguns exemples. Diu que “s’han beneficiat molts joves de la comarca i d’Olot gràcies al consell Comarcal de la Garrotxa amb el Garrotxa Jove han pogut viatjar i anar a altres llocs. Han pogut fer voluntariats, Erasmus i el Discovery European Union que els han ajudat a la ciutadania i els més joves han pogut millorar les seves capacitacions, el seu futur i les seves oportunitats professionals, laborals i personals”.

Durant el 2025, Millán explica que ha estat un any complicat i que venen temps complexos, ja que obligaran la Unió Europea a prendre decisions importants amb molt poc temps. Aquesta és una manera molt diferent de fer les coses a com està acostumada la població europea que prefereix debatre i arribar a consensos de forma més lenta.