Avui, 11 de febrer, es commemora el Dia Internacional de la Nena i la Dona en la Ciència. La garrotxina Carme Bartrina és ambientòloga i des de fa anys participa en un projecte del Museu de Ciències Naturals de Granollers que coordina una altra dona, Lídia Freixas. És el Projecte Liró, un estudi iniciat l’any 2004 després que es trobés una dent de liró al Montegre i el Corredor, després d’anys sense tenir indicis de la presència d’aquesta espècie en aquella zona. Des de llavors l’estudi s’ha estès i fins i tot se n’ha fet partícip la ciutadania, que pot formar-se i ajudar a recollir dades a diversos indrets de Catalunya. Actualment, hi ha una seixantena d’estacions arreu del territori per comprovar si el liró gris fa acte de presència o no als boscos caducifolis catalans, especialment del nord. A la Garrotxa aquest estudi va arribar al 2022 i bona part de culpa de la seva extensió la té la Carme, qui aquests dies ha visibilitzat el projecte i el paper de la dona en la ciència en una conferència a Espai Cràter. “Crec que s’ha d’arribar a una igualtat i les nenes necessiten referents i veure que es pot arribar amunt. La meva generació he vist com, a poc a poc, algunes dones van pujant, però quan arribes als nivells més alts, encara hi ha poques dones. Cal anar fent passos i aquest dia serveix per visibilitzar. Un dia, quan arribem a la igualtat, ja no farà falta visibilitzar aquest dia perquè voldrà dir que s’ha normalitzat aquesta situació”, ens explica.

Fa uns anys la Carme ens va portar a un bosc de Sant Feliu de Pallerols a comprovar les diverses caixes niu que hi ha instal·lades. Aquell dia no hi va haver sort, però altres dies el liró gris sí que s’hi ha deixat veure. Amb ciència és difícil extreure conclusions a curt termini. Fan falta dades i en el cas concret de l’estudi sobre el liró gris, analitzar l’evolució de les dades observades al llarg dels anys. Tot i això, des de la darrera vegada que vam parlar amb la Carme, quelcom nou s’ha pogut constatar, ni que sigui per les condicions meteorològiques. “Treure conclusions en ciència és molt complicat perquè necessites anys de dades. És important el fet que a Catalunya tenim les poblacions de liró gris situades més al sud. Per això cal estar atents. I, per exemple, durant els anys de sequera hem vist com s’han vist afectades aquestes poblacions. No trobàvem lirons a les caixes ni vèiem signes de reproducció. Per això és important fer seguiment, per anar veient com evoluciona l’espècie”, comenta la Carme.

Un seguiment de l’evolució de l’espècie clau per conèixer més i millor el comportament del liró gris. Possiblement, la Carme sigui el mirall per alguna nena. Això és el que pretén el Dia Internacional de la Nena i la Dona en la Ciència.