La Generalitat va anunciar fa temps que volia tirar endavant el PLATER, el Pla Territorial Sectorial per a la Implementació de les Energies Renovables, amb l’objectiu d’efectuar una descarbonització important abans del 2050 i ocupar un 1,2% del sòl català. Això a efectes pràctics significaria per la Garrotxa que els municipis hagin de destinar un determinat nombre d’hectàrees a camps de plaques fotovoltaiques. Alguns ajuntaments, com el de Mieres, no ho veuen bé. “Creiem que és liberalitzar el mercat i el camp perquè permetrà que una empresa privada d’energia vagi a un propietari i li ofereixi diners per posar plaques al seu camp, segurament amb unes ofertes més atractives que no pas conrear els camps. Ens preocupa això”, comentava Núria Martínez, alcaldessa de Mieres, en una entrevista al programa ‘L’Alcaldessa Respon’ d’Olot TV.

A Sant Ferriol haurien de tenir, abans del 2050, 34 hectàrees de terreny amb plaques fotovoltaiques en zones, com per exemple, el Torn, Fares o Juinyà. Des de l’Ajuntament els preocupa la pèrdua de sòl agrari, l’impacte visual i la possible devaluació de les finques. “El que s’hauria de mirar és que aquestes plaques vagin a llocs on no facin impacte, en zones forestals amb menys valor, feixes petites que no es conreen o s’han abandonat i després s’haurien d’espavilar a dur l’electricitat fins allà. Perquè sovint les zones fàcils on passen les línies elèctriques és on hi ha els camps de conreu bons i els que s’haurien de preservar”, diu Albert Fàbrega, alcalde de Sant Ferriol.

A Mieres els pertocaria tenir 22 hectàrees de camps amb plaques fotovoltaiques el 2050 i també els preocupa la pèrdua de sòl agrari. Un sòl, a més, que en el seu cas majoritàriament no tenen protegit. “A més, els camps disponibles per posar-hi plaques fotovoltaiques són els millors a nivell agrari. Segons els criteris de la Generalitat els llocs amb més sol, menys pendent són els millors. I nosaltres a Mieres no tenim protecció, tret d’alguns llocs de la Serra de Finestres o de Rocacorba, per tant, som un municipi vulnerable”, diu Martínez.

Els dos alcaldes, per ara, hi veuen desavantatges i dubtes per tots cantons. “El cert és que algú des de lluny decideix que hi ha d’haver plaques i que han de venir al poble i sovint aquestes plaques no complexin amb un autoconsum de la zona pròxima. Al final la demanda d’energia ve de Barcelona i als pobles se’ns carrega d’aquestes coses. I som pobles que dels pocs encants que tenim és l’entorn natural, el paisatge i el fet que siguin espais verges. I això genera impacte”, diu l’alcalde de Sant Ferriol. “Al final som els municipis rurals, petits, sense indústria, que tenim poc consum energètic i amb aquest principi de solidaritat haurem de produir l’energia per les grans indústries i les grans ciutats. Jo no dic que no ens hàgim de solidaritzar, però no sé si és la millor manera de fer-ho”, afegeix Martínez. “Els propietaris o els veïns no en surten afavorits, de tot això, perquè són solidaris, però no en treuen res. Hi haurà gent que tindrà un camp de plaques fotovoltaiques al costat de casa i potser no tindran ni la llum gratuïta”, conclou Fàbrega.

Ara els ajuntaments esperen poder presentar al·legacions, una vegada s’obri el període d’exposició pública d’aquest projecte. La Generalitat té previst tirar endavant el PLATER l’any que ve.