Precisament les crítiques d’alguns alcaldes ha obert el debat sobre si es podia haver ajustat més la resposta. En aquest context, hem parlat amb el meteoròleg Luismi Pérez que explica que, des del punt de vista tècnic, l’episodi sí que tenia potencial per ser sever, però que un canvi en la direcció del vent va acabar reduint l’impacte en zones com la Garrotxa o el Pla de l’Estany i van quedar més resguardades del que inicialment es preveia. “El que vam tenir va ser una situació de ponent fins a primeres hores del dia. A la matinada ja va bufar a la Garrotxa. De fet, a la Selva es va passar dels 100 km/h de matinada.”, diu. “El vent va fer un petit canvi d’oest a nord-oest i, per la disposició de les nostres muntanyes, ja a la Garrotxa aquest vent no afecta tant. Aquestes previsions donaven aquest canvi de vent però els avisos es van mantenir per tot el dia, quan ja estava previst que al migdia no bufés tant fort.”

Pérez subratlla que cal diferenciar entre l’avís meteorològic i les decisions que adopta protecció civil. Recorda que els organismes meteorològics emeten avisos en funció de la probabilitat i la intensitat prevista, però que l’activació d’alertes a la població respon a criteris, només, de gestió del risc. Sobre la possibilitat d’afinar més territorialment les alertes, una de les crítiques expressades per alguns alcaldes, admet que la tecnologia permet fer previsions molt precises, però que traslladar aquesta precisió a la gestió no és senzill. “La tecnologia actual dona per poder afinar molt més a nivell de territori. Sí que és cert que a nivell de vent no està clar on s’hauria d’acabar un territori. Potser a la Vall d’en Bas tindrà vent i potser Castellfollit no. Si ho acotes, hauries d’activar l’avís a tota la comarca. Si vols entrar en divisió municipal, en temes de vent no se sap quan ni on acabarà la ventada. Des del punt de vista de gestió és molt complicat discriminar zones i d’altres no. Però vaja, des del punt de vista meteorològic, sí que hi havia previsions que ens deien que hi havia zones on no bufaria el vent, i així va ser.”

Pérez també ha reflexionat sobre l’ús de les alertes al mòbil i l’impacte que poden tenir en la població. Considera que cal valorar bé quan s’activa aquest sistema per evitar generar alarma innecessària. “No poden enviar un SMS i prou? Psicològicament parlant, si et sona aquesta alarma t’espantes, et ve a dir: “ves-te’n al búnquer, ja.” Això fa molta por i genera molta ansietat a la població”, admet Pérez. “Si passa com us va passar ahir, era necessari espantar d’aquesta manera? Si hi ha una situació que dius “el Fluvià arribarà fins al Croscat”, llavors sí, fes-me sonar el mòbil, però si no, no hi ha cap necessitat.”

Luismi Pérez adverteix, per exemple, que en les pròximes hores, especialment a llocs de muntanya com l’Alta Garrotxa, a les estacions d’esquí i, també, a la costa empordanesa, es podrien registrar ratxes molt més fortes que les d’ahir i que poden superar els 100 km/h en diversos punts de la Costa Brava nord. Seran menys persistents, però les ratxes de vent hi seran. En canvi, de moment, no es té constància de cap avís per a la població.