Quinze anys de corrandes a Montagut. Com sorgeix la idea d’impulsar aquest projecte?

El combat de corrandes de la Garrotxa neix a Santa Pau. Després se’ns brinda l'oportunitat de fer-lo a Montagut gràcies a moltes persones, entre elles en Sisu Casadevall. En aquell moment, el grup de joves de Montagut érem molt potents i vam decidir agafar-ho. De fet, la segona edició ja es va fer al poble i des d’allà s’ha fet cada any i cada vegada ha crescut més fins arribar on som ara.

Si haguessis de mirar enrere i valorar tots aquests anys, quina valoració en faries?

Molt positiva perquè estem molt orgullosos de l’acte que hem acabat fent. De fet, “hem parit una cosa molt ben parida”. Vam començar sent pocs i aleshores la glossa no era coneguda a la comarca. Vam apostar per una cosa que ningú coneixia i veia clara i, al final, s’ha convertit en un acte molt potent als Països Catalans. Arriba gent de tot arreu i cada vegada són més professionals sobre l’escenari. Per al públic i per a Montagut és un dia molt gran, és un dia de festa.

Què té d’interessant el combat de corrandes que congregui tanta gent jove?

És un acte diferent que acull a tota mena d’edats. És veritat que hi ha molta gent jove, però també hi ha famílies per recuperar aquesta cultura. És una festa que es fa durant el dia i això també engloba a molt tipus de públic. És un acte reivindicatiu que aposta per la tradició i la cultura catalana, totalment d’esquerres i, a nivell de públic, porta molta gent. Les corrandes havien quedat més desconegudes i és bonic veure com els joves s’han tornat a interessar amb la glossa i tot el que l’envolta.

"Vam apostar per una cosa que ningú coneixia i veia clara i, al final, s’ha convertit en un acte molt potent als Països Catalans"

Tens la sensació de que aquest tipus d’actes en favor de la llengua s’estaven perdent?

La llengua té un problema molt gran. A la Garrotxa, la cultura encara té molt de pes, però a ciutats més grans l’us del català es perd cada vegada més. Nosaltres, amb iniciatives com aquesta, contribuïm a preservar la llengua i la tradició que ens configura com a país.

Com funciona el combat de corrandes?

Seria un combat de glossa i de cant improvisat on els participants pugen a l’escenari i fan proves d’improvisació amb temes d’actualitat que la Marta Rius els proposa. Són diferents proves i nivells. Després hi ha la gran final on hi ha un guanyador o guanyadora.

Un dels atractius del combat de corrandes és el jurat…

El jurat està format per cinc membres. Tenim un representant de Montagut i Oix, una persona de la Garrotxa, una altra rellevant de Catalunya i una altra provinent dels Països Catalans. A més, sempre portem un expert perquè pugui guiar el públic que no conegui tant la glossa. Enguany, intentarem professionalitzar encara més el jurat perquè el nivell no para de créixer. Per això, intentarem que sigui un jurat que hi entengui. Les cares conegudes a nosaltres ens donen renom i també estan molt contents de venir.

A nivell organitzatiu, queda petita la plaça del poble?

La plaça està quedant petita i això ens limita. Sí que hem plantejat traslladar el combat a un altre lloc, però ho hem acabat descartant sempre. Fer-ho al mig del poble dona una visió diferent i és un punt molt maco i creiem que si ho féssim a un altre lloc perdria aquest encant. La nostra intenció és no moure’ns de la plaça de Montagut.

En aquesta quinzena edició, hi ha alguna novetat?

Serà el dia 11 d’abril. Estem preparant moltes coses perquè l’acte requereix treballar amb antelació. Hi haurà novetats i sorpreses, però encara no ho podem fer oficial perquè ho estem acabant de tancar. El format serà el mateix de l’any passat. El combat comença al migdia quan es farà la primera ronda on hi participen tots els glossadors i glossadores. Aquí ja hi haurà la primera eliminatòria. El dinar es trasllada a la pista per deixar més lliure la plaça i des de l’organització podem anar més tranquils. A la tarda, fem la fase final repetint el format inicial.

Quants glossadors i glossadores hi participen?

Hi participen unes 25 persones inscrites prèviament. Deixem unes cinc places lliures per a qui es vulgui apuntar el mateix dia. Ens agrada deixar aquest punt d’improvisació, ja que al principi de les corrandes no s’havia de fer inscripció prèvia. Volem mantenir aquesta essència perquè creiem que està bé poder donar l'oportunitat a totes aquelles persones que volen atrevir-se a participar.

I en cas de pluja?

En aquest sentit, la veritat és que hem tingut molta sort en els últims anys. Això ens preocupa bastant perquè no ho podem controlar. No hi cabem dins el Casal de Montagut i l’únic lloc que podria acollir l’aforament seria al pavelló d’Argelaguer, on ho faríem en cas de pluja.