L’habitatge i la gestió del padró han tornat aquest dijous al centre del debat polític a Olot. Ho ha fet arran d’una moció presentada al ple municipal per la plataforma SOMS Garrotxa, que demanava reforçar les garanties d’accés a l’habitatge i revisar els protocols municipals en matèria d’empadronament.

La proposta, entre d’altres, plantejava crear un circuit d’informació preventiva i suport jurídic per a persones amb risc de desnonament, evitar les baixes d’ofici del padró sense alternativa d’habitatge, facilitar l’empadronament (inclòs el padró sense domicili fix) i prioritzar el reallotjament després dels desnonaments. El text també incloïa l’estudi d’un alberg públic municipal i mesures contra el racisme immobiliari.

Dues de les portaveus de la plataforma, Arantxa Sas i Gemma Quinto, han defensat la moció dient que cal revisar protocols i reforçar l’acompanyament social, especialment en el procés de regularització de persones estrangeres, que s’engegarà en breus.

“És una realitat que interpel·la l’administració. Som conscients que l’ajuntament no té competències legals ni legislatives sobre lleis estatals. Si que te la facultat i la responsabilitat moral com acompanya i intervé davant de situacions d’injustícia social. L’experiència que tenim amb la plataforma en l’acompanyament ens ha permès detectar mancances. Demanem una transformació de protocols d’actuació per dotar-los d’una major eficàcia, perquè són persones que treballen a la Garrotxa”, explica Arantxa Sas, portaveu de Soms Garrotxa. “Es important que el padró inclogui totes les persones que vivim a la Garrotxa. És l’eina per saber i quantificar els serveis públics que necessitem, per això és important que inclogui a tothom. Si no ho fem, seguirem queixant-nos perquè els serveis no estan dimensionats a la realitat del municipi. No empadronar no vol dir que la gent desaparegui d’Olot, segueixen aquí però sense els drets que els pertoquen.”, admet Gemma Quinto. 

Precisament fa menys d’un any que Olot va posar en marxa dues oficines específiques. Una per abordar ocupacions conflictives i una altra per detectar usos fraudulents del padró. L’objectiu era reforçar el control administratiu i posar fi als empadronaments en equipaments, com el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. En aquesta línia, l’alcalde d’Olot Agustí Arbós, ha detallat que, de les 350 persones inspeccionades per l’Oficina del Padró, 200 no vivien al domicili on constaven empadronades i tampoc residien a la ciutat.

“Les persones que sabem on resideixen han d’estar empadronades on viuen. No considerem que la pràctica d’empadronar en un equipament públic sigui la solució per moltíssimes raons, però primer perquè no compleix amb la llei orgànica del padró”, ha admès l’alcalde d’Olot, Agustí Arbós. “S’ha dit que aturem les baixes del padró. Nosaltres seguirem donant de baixa el padró en els casos que s’hagi de fer, si no s’ha acreditat un domicili a la ciutat, per exemple. De les 350 persones inspeccionades a l’Oficina del Padró (una de les primeres accions polítiques que vaig fer) 200 no estaven vivint en aquell domicili i en canvi hi constaven. Persones que, a més, no viuen a la nostra ciutat. Com s’ha dit, és la base d’entrada a molts serveis i són els que viuen a la ciutat els qui han de gaudir-ne. No pot ser que l’ocupació sigui la via ràpida per accedir a un servei.”

Des d’ERC, per la seva banda, han qüestionat alguns punts de la moció en el marc legal actual i han remarcat que ja s’estan impulsant mesures en matèria d’habitatge dins les possibilitats econòmiques de la ciutat, com la promoció d’habitatge social o el Pla del Nucli Antic.

“Nosaltres no estem d’acord en els empadronaments ficticis. No és una bona eina per gestionar aquestes situacions a llarg termini. Altres punts de la moció, en el marc legal actual, són discutibles”, assegura Josep Quintana, portaveu d’ERC. “Estem fent un esforç en aquest aspecte, en inversions. Entenem que hi ha una administració superior competent per assumir-ho. La capacitat d’aquest ajuntament és la que és. Treballem perquè el dret a l’habitatge a Olot sigui un dels pilars de tothom, independentment de la seva procedència i recursos econòmics.”

El partit més crític amb l’equip de govern ha estat la CUP. El seu portaveu, Jordi Gasulla, ha denunciat baixes d’ofici que, segons assegura, estan deixant persones que viuen a la ciutat en situació de vulnerabilitat administrativa.

“Per més diferències que tinguem ideologicament, a ningú li desitjo rebre una carta de desnonament, ni que li tallin la llum o l'aigua, que l'esborrin del padró sense oportunitat de defensar-se. Això és el que estan passant veïns i veïnes d’Olot. Ho hem vist al carrer Santa Magdalena, al carrer Fluvià i en altres situacions on l'Ajuntament no ha estat a l’alçada en la prevenció i l’acompanyament. Votem a favor de la moció perquè no es demana cap privilegi, sinó drets”, admet. “Utilitzar el padró com a mecanisme d’exclusió és una irresponsabilitat. Cal aturar les baixes d’ofici que deixen persones en el no-res administratiu. S’estan donant de baixes gent que viu aquí. També cal aturar les denuncies contra les persones que s’han empadronat en habitatges abandonats. Això està provocant que molts veïns i veïnes no s’empadronin per por.”

Marina Alegre, portaveu del PSC, ha dit que veu bé estudiar un alberg públic municipal, però ha insistit que qualsevol compromís s’ha d’ajustar als recursos jurídics i humans de l’Ajuntament.

“A nosaltres ens sembla interessant la idea d’un alberg de gestió pública, de fet paguem a privats per pensions. Podria ser una eina útil en situació d’emergència residencial”, ha dit. “També pensem que ens hem d’assegurar que tots aquests compromisos han de ser viables i ajustats als recursos jurídics i humans que té l’ajuntament. Generar expectatives no ajuda a les persones que ho estan passant malament. A més, en matèria de padró, no pot ser una eina d’exclusió però sí que s’ha de respectar el marc legal.”

Per las seva banda, Activem Olot ha advertit del risc de generar greuges comparatius amb altres col·lectius, sobretot pel que fa a llistes d’espera per a habitatge social, mentre que VOX ha qualificat la proposta de favorable als ocupes i ha negat l’existència del racisme immobiliari.

“Nosaltres defensem que tothom pugui tenir un habitatge digne però crec que es barregen temes legals que fan que no tothom tingui el mateix tracte. Tots volem que els olotins i olotines tinguin un sostre, però no a qualsevol preu i mai saltant-se la llei. El misatge que s’envia a la societat és molt perillós. Es demana prioritat en el reallotjament per qui té una ordre d’allotjament per desocupació. Però nosaltres ens preguntem: on queden els joves que treballen i no poden pagar un lloguer però no han ocupat mai un pis? i la gent gran que segueixen a la cua per un habitatge social?”, s’ha preguntat Jordi Rubio, portaveu d’Activem Olot. “És una moció per afavorir els ocupes i augmenta la burocràcia sobre els privats”, ha dit Josep Planella, portaveu de VOX. “Des del nostre grup creiem que no existeix el racisme immobiliari. Qualsevol persona independentment de la seva procedència que tingui una nomina adequada pot accedir a un lloguer. Sigui rus, xinès, indú o sudamericà. Si no la té, és normal que un propietari no vulgui llogar.”

La proposta ha estat rebutjada, doncs, amb els vots favorables de la CUP i el PSC i el vot en contra de Junts, ERC, Activem Olot i VOX.