A Mieres fa un temps que respiren més tranquils. Els seus veïns van ser dels qui més van patir els efectes de la sequera durant molts mesos. Els camions cisterna pujant aigua al dipòsit es van convertir en quelcom habitual i els milers d’euros en factures de cost, també. Ja fa temps, però, que han recuperat la normalitat. La deu torna a rajar i el pou vell també els dona aigua. I a la riera, fins i tot, hi continua baixant aigua de manera regular encara ara, cosa que feia temps que no veien.

Un pou i un dipòsit pluvial

Durant els darrers dos anys, l’Ajuntament ha tingut com a prioritat invertir una part important del pressupost municipal a accions relacionades amb l’aigua. Una de les primeres va ser construir un nou pou que, ironies del destí, quan van tenir a punt per fer funcionar ja no va fer falta posar-lo en marxa, donat que va començar a ploure. Això era a la primavera de l’any passat. “Durant molts mesos, i gairebé la meitat de l’estiu, hem estat funcionant amb la font. No ha estat pràcticament necessari recórrer al nou pou. I el que ja teníem funciona bé, altre cop. Però estem tranquils perquè si ens tornem a trobar amb un altre episodi de sequera com aquest, crec que estarem més preparats”, explica l’alcaldessa Núria Martínez.

El pou, però, no ha estat l’única inversió que han fet. Gràcies a una ajuda de la Generalitat han pogut construir un dipòsit pluvial al pavelló, per un import de 80.000 euros. Des de l’Ajuntament establiran quin ús se’n pot fer i quina quantitat d’aigua poden agafar els veïns que en necessitin, per exemple, per regar i així no malgastar aigua per consum humà. “Amb una subvenció de la Generalitat vam demanar poder fer un dipòsit pluvial soterrat, de 100 metres cúbics i 100.000 litres que recollís l’aigua de la teulada del pavelló i que en èpoques de més restriccions els veïns poguessin agafar aquesta aigua per regar. O fins i tot perquè els ADF en pugui fer ús i així no agafar aigua que podem fer servir per consum humà”, comenta.

Millora de la xarxa d’aigua

També han completat una nova millora a la xarxa d’aigua, a través d’una subvenció de l’ACA d’uns 60.000 euros. Concretament, la substitució d’una canonada de PVC que tenia uns 30 anys, i per tant amb força possibilitats de tenir grans fuites en un futur, situada a la sortida del poble, a la carretera que va cap a Sant Miquel de Campmajor. “Amb aquesta intervenció a la xarxa d’aigua podem reposar una mica de substituir canonades. Crec que estem en un 90% d’eficiència i ens podem oblidar, un temps, del problema de patir pèrdues d’aigua”. Aquest any, a través d’una altra subvenció, en aquest cas de 126.000 euros, tenen previst col·locar comptadors digitals.

Segueix l’estudi sobre el comportament de l’aigua a Mieres

D’altra banda, la sequera que van patir va portar a l’Ajuntament i als veïns a pensar accions per poder combatre millor aquest tipus d’episodis. Per això continuen fent un estudi hídric, de la mà de l'experta en temes d’aigua, Edurne Bagué i que ara evolucionarà gràcies a una subvenció que han rebut, juntament amb Sant Miquel de Campmajor. “Des de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua compten amb un fons europeu a través de la UdG, per saber com són els boscos i com l’aigua s’acumula, determinar de quina manera ens plou a la nostra zona i com podem actuar per millorar la salut dels aqüífers”, explica Núria Martínez.

Amb relació als boscos, s’està a punt de constituir-se una Associació de Propietaris Forestals que, una vegada es tingui un pla municipal d’ordenació forestal que els ajudaran a fer des de la Diputació de Girona, podran començar a dur a terme accions conjuntes. Aquests dies, també estan fent activitats d’agroforesteria sintròpica, en el marc de les activitats del ‘Mieres Regenera’. Segons l’alcaldessa, entre els veïns cert aprenentatge s’ha fet de tot el temps de sequera, vist ara en perspectiva. “Crec que és una cosa que ens queda gravada. De vegades rento els plats i en soc conscient que potser gasto massa aigua. I aquesta manera de pensar crec que molta gent encara li tenim, de fer un bon ús de l’aigua, no malgastar, fer servir la necessària...”