Al número 29 del carrer Sant Esteve, al rovell de l’ou d’Olot, hi ha una porta que molts han passat per davant sense imaginar tot el que amaga. No és només fusta i pany. És una frontera invisible entre el present i 300 anys d’història. Parlem de Can Trincheria, una casa senyorial del segle XVIII que conserva intacta l’ànima d’una època.

Quan entres, el soroll del carrer sembla esvair-se i hi ha un aire que pesa. Els sostres alts, les pintures murals, els retrats que observen en silenci des de les parets... de vegades, és com si la família encara hi fos.

Els Trincheria, originaris de la Catalunya Nord, es van establir a Olot en un moment de canvis, de moviments de frontera i de conflictes polítics. Aquí no només hi van fer vida: hi van deixar empremta. Van teixir aliances amb algunes de les famílies més influents de la ciutat com els Bolós o els Castanys i, generació rere generació, van acumular patrimoni, art i memòria.

“Els Trincheria ens han deixat un llegat claríssim físic que seria l’existència de la seva casa, però al llarg del temps es van emparentar amb algunes de les principals famílies d’Olot i gràcies a haver ocupat aquests llocs d’importància en la història de la ciutat, van acumular una col·lecció de mobiliari, pintura, etc. al llarg de totes les generacions que ara podem conservar i gaudir avui.”, explica Miquel Àngel Fumanal, president del PEHOC i historiador. “A part del que és pròpiament la casa, fa uns set anys que van donar tot l’arxiu Trincheria, que avui és un dels fons més importants conservats a l’arxiu.”

La joia de la corona és la planta noble. Allà on tot estava pensat per impressionar. Imaginem per un moment aquelles visites. Converses a mitja veu. Espelmes il·luminant els salons. Vestits elegants. Decisions importants preses entre aquelles parets. La casa no era només un habitatge: era escenari de poder i relacions socials. “Tenim la sort d’haver conservat la casa especialment la primera planta, la noble, que és on es conserva aquesta riquesa patrimonial. Era una planta dedicada a la recepció de visitants, reunions familiars, persones il·lustres de la vila o que venien a dormir a Olot. Tenim l’alcoba del bisbe, que quan hi havia alts càrrecs eclesiàstics hi venien a dormir i l’alcoba del general, que es diu així perquè hi va dormir el general Martínez Campos, general liberal que “allibera” Olot del setge i ocupació dels carlins del general Savalls.”

Passant per la part més senzilla de la casa, darrera d’una porteta petita que t’has d’ajupir, fins i tot, per entrar-hi, s’hi amaga una altra de les joies de la casa: el pessebre monumental, impulsat per Ignasi de la Trincheria. Un pessebre gegant d’estil italià.

Amb els anys, però, tota casa noble té el seu punt d’inflexió. La família va deixar d’habitar-la i l’edifici va quedar en una mena de silenci incòmode. Fins que, el 1980 l’Ajuntament d’Olot va comprar l’edifici. “Amb l’oferiment de la família l’any 1980, en ple municipal, l’ajuntament acorda comprar la casa per convertir-la en casa-museu. La transformació no es produeix fins cinc anys després, al 1985, amb una sèrie de millores i obres per fer-lo més visitable i que algunes de les zones poguessin funcionar com a oficines de l’ajuntament.”

Des de llavors, la casa es va obrir a la ciutat. Va deixar de ser privada per convertir-se en patrimoni. Ara, a la sala noble, s’hi fan visites guiades, exposicions i presentacions de projectes o de llibres. A la segona planta, on hi dormia la família, els espais que havien estat oficines municipals han tornat a transformar-se i ara són els estudis d’Olot Televisió i Ràdio Olot.

Potser els Trincheria no s’haurien imaginat mai càmeres, focus i micròfons entre aquelles parets. Però, en el fons, té tot el sentit. Si abans la casa era un centre de trobada i conversa, avui, al final, continua sent-ho.