Dones de 60 anys de la comarca reivindiquen el seu cos a través de la dansa i el projecte 'Las Muchísimas'

Aquests dies han estat preparant una coreografia que representaran dissabte al Teatre Principal, de la mà de Mariantònia Oliver

per Gerard Puigdemont

Cultura, Garrotxa, Olot

Dones de 60 anys de la comarca reivindiquen el seu cos a través de la dansa i el projecte 'Las Muchísimas'
Dones de 60 anys de la comarca reivindiquen el seu cos a través de la dansa i el projecte 'Las Muchísimas'

Aquest dissabte, a les set de la tarda, al Teatre Principal d’Olot s’oferirà l’espectacle que tot de dones de la comarca i altres indrets han estat treballant durant dies, en el marc del projecte que porta per títol ‘Las Muchísimas’. “A mi em va ressonar l’experiència d’aprendre a ballar més. De petita hi estava interessada, amb tot el tema de la dansa, però ara feia temps que estava allunyada de tot això. I quan vaig veure això, que era per la meva edat, vaig dir m’hi apunto”, explica una de les participants, la Sion Carbonell. “Jo quan veig propostes per a persones de més de 60 anys m’hi apunto. Ofertes d’aquestes interessants no n’hi ha gaires i si puc m’hi apunto. Havia vist l’espectacle de Celrà, de fa uns anys, i vaig pensar que m’agradaria”, comenta l’Anna Maria Balsach, una altra de les participants. “Havia participat en algun Sismògraf i tenia una companya que havia participat en aquest projecte. Jo aquest any em preparo per als 70 anys i em faig regals en forma de reptes. I aquest repte, el de la dansa, em venia molt de gust. Per motius físics havia deixat a part el món de la dansa i ara hi he volgut tornar”, comenta la Pilar Palau, una altra participant.

I per tot això han comptat amb la creadora d’aquest projecte, la ballarina i coreògrafa Mariantònia Oliver, que aquests dies està a Olot. Fa uns anys va impulsar el projecte de ‘Las Muchas’, en el qual dones d’uns 80 anys feien tot allò que, en principi per la seva edat, no tenien permès fer. Després aquest projecte va evolucionar amb ‘Las Muchísimas’, amb dones d’uns 60 anys que expressen, a través el seu cos, vivències i experiències. “Parlem de tot el que és positiu del fet de ser dones de 60 anys o més. I ho fem des de la felicitat, des de donar valor a qui som en una edat que, sembla ser, que comencem a desaparèixer”, ens diu. I és que ho fan, literalment, deixant-se anar. “Ho fem amb un cos tal com és i no tenint vergonya de mostrar-lo. L’escena de la dansa no té per què seguir el tòpic de cossos perfectes, esvelts i meravellosos. Hi ha cossos que han viscut la vida, que estan en un altre episodi i que són cossos valents i vàlids com els cossos dels joves. La feina com a coreògrafa és seduir els cossos que s’atreveixin a experimentar i a entregar-se. La meva feina és treure resistències per poder entrar en els continguts que es posen a l’espectacle”, afegeix.

Un projecte que ha fet descobrir el món de la dansa a persones que, possiblement, ni els hauria passat pel cap, posar-s’hi. “Jo no havia fet mai dansa i la veritat és que ho recomanaria a tothom, tot això que estem fent”, ens diu l’Àngels Puig. “M’apunto a qualsevol bombardeig i m’agrada experimentar. No havia fet mai dansa i m’està agradant molt”, diu una altra participant, la Dolors Fortis. Són dones que volen demostrar que tenen molt a dir i els seus cossos, també.