Un estudi que volia veure quin és l’impacte que el truisme genera en l’entorn natural conclou que la Garrotxa se situa per sota de la mitjana europea en petjada hídrica, petjada de carboni i impacte capital natural. L’anàlisi s’ha fet a partir de 31 empreses turístiques de la comarca que segueixen la Carta Europea de Turisme Sostenible. Concretament, 14 allotjaments, 8 restaurants i 9 serveis d’activitats. Es calcula que generen 5.620 tones de CO₂ i gasten 29.915 metres cúbics d’aigua. També, que en tot el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa hi ha 40 espècies de flora i fauna amenaçada. “En la restauració a nivell global europeu són de 20 a 30 kg de CO₂ per comensal i aquí a la Garrotxa estem a 18,6. Per tant, estem altre cop, per sota de la mitjana. I en aquest cas concret és gràcies a fer ús de producte local, per la cuina de proximitat, per tenir menys dependència d’aliments, menys transport...”, posa d’exemple Anna Badia, autora de l’estudi.

L’estudi destaca la bona gestió que es fa, precisament, de tot allò relacionat amb l’alimentació, donat que constatat que a la comarca es treballa amb producte KM0, es treballa per combatre el malbaratament alimentari i es fa compostatge, així com la implementació d’energies renovables o biomassa.

Amb relació a l’estudi de l’impacte que l’activitat econòmica turística té envers l’entorn natural, l’estudi determina que les empreses que han participat ja treballen amb mesures per reduir l’impacte i també assenyala quines solen ser les principals preocupacions dels mateixos responsables d’aquests serveis o activitats. “Un dels trets que sortien a l’anàlisi parlant amb reposables de restaurants, allotjaments, activitats turístiques era el tema de mantenir la qualitat del paisatge (boscos, rius, etc.) i l’estètica. I el segon aspecte que més preocupava era la vinculació amb l’aigua. Tot i que la Garrotxa no sol ser de les comarques que tingui més problemes d’aigua, és quelcom que la gent té al cap, de tenir cura”, assegura Jordi Parpal, també autor de l’estudi.

Un dels fets que més ha sorprès els autors de l’estudi és que la Garrotxa les empreses turístiques tenen cura de totes aquestes qüestions per tal de minimitzar l’impacte a l’entorn natural, així com el fet que ja hi hagi una xarxa d’organitzacions i projectes que treballin en aquesta direcció. L’estudi també proposa opcions de millora: “Les actuacions que proposem poden ser recuperació d’itineraris paisatgístics, recuperació de boscos de ribera a trams del Fluvià, el Gurn o Riudaura que poden estar més degradats. També recuperació de punts d’aigua molt vinculat amb la feina que es fa des del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa o amb projectes d’entitats com Paisatges Vius, Sèlvans, Resilience Earth, la Institució Catalana d’Història Natural, etc” explica. “La veritat és que ens hem trobat amb una comarca molt viva i el que s’ha de fer és seguir potenciant el que ja s’està fent, més que no pas fer coses noves”, conclou. També proposen apostar encara més per productes ecològics i regeneratius, apostar per espais oberts i propiciar la presència de pol·linitzadors locals als espais verds, així com evitar l’expansió d’espècies exòtiques i recuperar espècies amenaçades.

L’estudi s’ha impulsat des de Turisme Garrotxa

L’estudi va ser encarregat per Turisme Garrotxa, que agrupa agents públics i privats. “Per nosaltres era molt important diagnosticar i identificar la relació que tenen les empreses turístiques amb l’entorn natural. Hem fet una aposta clara i ja teníem accions analitzades, en el marc de la Carta Europea de Turisme Sostenible que anem seguint”, explica la presidenta Gemma Canalias. L’estudi s’ha finançat a través dels Plans de Sostenibilitat Turística i des de Turisme Garrotxa preveu que tingui un seguiment.  

Què hi diuen els empresaris?

Una de les 31 empreses de la comarca participants d’aquest estudi és l’Hotel la Perla d’Olot. El seu propietari, en Francesc, assegura que la seva i moltes altres empreses i activitats econòmiques vinculades al truisme de la comarca treballen per oferir un servei sostenible. Creu que estudis com el que s’ha fet recentment ho demostra. “Ja no només som sostenibles sinó que tenim uns estudis que ens diuen que hem reduït la petjada hídrica i que estem fent treballant amb la reducció de la petjada de carboni. I tot això es va aconseguint gràcies a accions com posar plaques solars, aerotèrmia, tenir una sensibilitat, oferir un espai o jardins més pròxims al Parc Natural. I tot amb l’objectiu de diferenciar-nos de la resta i avalats per un estudi que ens diu que estem fent bona feina”, ens explica.

Assegura que a molts indrets del país parlen de sostenibilitat i que tot i aquells ja fa temps que treballen cap a aquesta direcció, veuen la necessitat de diferenciar-se encara més. “A casa, concretament, amb el pas del temps hem anat fet accions. Fa deu anys a la terrassa només hi havia formigó i ho hem substituït per lloses de basalt i també ho hem enjardinat amb plantes aromàtiques locals. I amb això aconseguim ser un espai de transició del mateix Parc Natural i l’entorn natural i no ser, tant, un espai urbà”, comenta.

Per això creuen que és clau la col·laboració publico privada i seguir la Carta Europea de Turisme Sostenible.