Olot ja frega els 40.000 habitants

La població ha crescut unes 400 persones en el darrer any, la xifra més baixa des del 2022

per Joel Tallant

Garrotxa, Olot

Olot ja frega els 40.000 habitants
Olot ja frega els 40.000 habitants

El creixement més espectacular del padró de la ciutat d’Olot es va produir l’any 2022. La demanda de mà d’obra per part de determinats sectors industrials i un increment de l’arribada de persones immigrants van fer que en un any la població d’Olot augmentés de més de 1200 persones.

El 2024, el creixement va ser de 700, la meitat que l’any anterior. Finalment, el 2025 han vingut a Olot 400 persones noves que hagin passat per l’oficina del padró de l’Ajuntament.

L’alcalde d’Olot, Agustí Arbós, ha dit que les inspeccions dutes a terme des de l’oficina del padró han permès detectar molta gent que s’havia empadronat a la ciutat però no hi vivia. Bàsicament, ho feien per gaudir dels seus serveis.

D’octubre a desembre de l’any passat es van donar 180 persones de baixa. Arbós explica quin és el modus operandi d’aquestes inspeccions: ‘’En funció de les dades que tenim, els tècnics que treballen a l’oficina són els que fan els controls i tenen la metodologia per detectar ús fraudulent. En els llocs on hi ha aquest ús, aquests són els prioritaris. Que després hi vas i compleixen la normativa perquè tots hi viuen, cap problema’’. 

Però què passa si els inspectors del padró van a una casa i no troben les persones que hi haurien de viure? Arbós detalla que ‘’nosaltres seguim tot el procediment legal. Si cal hi anem tres, cinc o sis vegades per comprovar que allà no hi està vivint. Que no hi viu, hi ha una notificació que es publica i aquella persona podrà saber que el donarem de baixa. Si aquella persona està vivint en un altre lloc de la ciutat, ho comprovarem i l’empadronarem allà si compleix la regulació’’.

Els casos més escandalosos, el de tres persones que empadronaven a casa seva a canvi de diners. La sanció, 2500 euros. L’alcalde d’Olot ha insistit en la necessitat de posar fre a l’entrada massiva de gent al país. Diu que no pot ser que Catalunya creixi a la mateixa velocitat de països com França amb una major quantitat de població i, en conseqüència, de serveis.