Sempre se li pregunta quan es retirarà, però ella amb això no hi pensa. Va literalment dia a dia i amb 74 anys és capaç de fer coses que molta gent jove ni es plantejaria fer. A finals del mes de novembre, Quima Casas, va acabar la marató d’Elx-Alacant i fa encara no un mes va anar a fer, i acabar, la marató de Castelló de la Plana, on es va imposar en la seva categoria. Aquest diumenge, tornarà a estar a la línia de sortida de la Marató de Barcelona. “Vaig pensar si retirar-me o no després de la marató de Barcelona de l’any passat i vaig dir que no. I ara, si tot va bé, hauré fet tres maratons amb poc temps. Potser sí que em passo, però vaja... Això ha estat una capritxada. Fer maratons amb tan poc temps de marge no es fa. I ho vaig voler provar, a veure què passava. Tenia uns companys de Girona que hi anaven i la veritat és que va anar bé, vaig córrer bé, em vaig trobar bé i tot bé”, ens explica ella mateixa.

Sincera de mena, ens diu que es troba bé físicament i que ha estat entrenant bé. Afronta amb confiança la marató d’aquest diumenge i si pel que sigui no la pot acabar, no passa res. Ja s’ha posat altres objectius. “Espero acabar la Marató de Barcelona. Al cap només hi tinc això. Aquest és l’objectiu. Dins el temps que em donen, acabar. I si no surt i m’he de retirar, no passa res, perquè d’aquí a un mes hi ha una altra marató a Madrid”, ens diu ben tranquil·la i amb un somriure d’orella a orella.

I és que qui coneix bé la Quima, sap que a ella només li agraden els nombres parells i que aquest diumenge és una bona oportunitat per tornar a posar un nombre parell a la seva llarga llista de maratons completades: “La marató número 164 completada va ser la d’Elx-Alacant. La de Castelló va ser la número 165 completada. I ara a Barcelona espero completar la 166”, ens diu com si parlés de dues o tres maratons i no més de 160. “Estic animada perquè 166 és un número parell i estem l'any 2026. I jo crec amb els parells i espero que així sigui i que tot vagi bé”.

La Quima ha perdut el compte de les maratons de Barcelona que ha fet al llarg de la seva vida. Ens diu que una quarantena. Els periodistes sempre li recordem que fa molts i molts anys la va guanyar. D’això fa molt temps, però el que realment importa és que la Quima segueix corrent i per molts anys ho pugui fer. Realment, és ben absurd preguntar-li cada any si ja pensa en la retirada. N’hi ha per començar a pensar que no ho farà mai. No hi ha paraules per descriure aquesta atleta afincada a Sant Feliu de Pallerols.