El canicròs encara la recta final de la temporada, amb la finalització de la lliga 'Correpotes Catalunya'

N'hem parlat amb l’Àlex Torres, un veí d’Olot, membre de la secció de canicròs del Centre Excursionista Olot

per Gerard Puigdemont

Garrotxa, Esports, Olot

El canicròs encara la recta final de la temporada, amb la finalització de la lliga 'Correpotes Catalunya'
El canicròs encara la recta final de la temporada, amb la finalització de la lliga 'Correpotes Catalunya'

L’Àlex Torres és un dels membres de la secció de canicròs del Centre Excursionista Olot. Actualment, corre amb la Jaia, una gossa molt jove i que, d’alguna manera, s’està iniciant en tot el món del canicròs. Tots participen a la primera edició de la Correpotes, una lliga de canicròs que recórrer diversos indrets de Catalunya i que configura una classificació general. “Consta de 16 curses per tot Catalunya. Comencem el mes de novembre i acabem el mes d’abril a la Nou de Berguedà. Hi ha les categories sèniors, veterà i màster per l’edat de la persona i aquí a Catalunya també tenim una categoria per a gossos de menys de quinze quilos”, ens explica.

La lliga inclou al voltant d’una quinzena de proves entre les quals la Sant Silvestre de canicròs que cada mes de desembre es fa a Olot. L’Àlex explica que els gossos de caça solen ser els més propicis per practicar aquest esport. Els bracs, per exemple: “El gos, per iniciar-lo, interessa que sigui a partir d’un any perquè si no encara estan en formació i els ossos creixen. I anar a poc a poc, fer pocs quilòmetres, sol, primer. I després més quilòmetres i es començar a lligar amb la persona. I després anar treballant la unió entre gos i persona. El gos és el que mana i marca el ritme. Si va de pressa, l’has de seguir i si veus que vol frenar, s’ha de frenar”, ens diu.

Pel que fa al ritme d’enterament, també ho marca el mateix gos o gossa, tot i que durant  la temporada, l’entrament sol ser la mateixa competició. “El canicròs és córrer per una pista plana i fer quatre o cinc quilòmetres, però en l'àmbit popular fem més canitrail, que són cinc o sis quilòmetres, potser. I el desnivell depèn de la cursa. Durant la temporada si corres cada cap de setmana, entre setmana jo faig més bicicleta o sortir un dia a la setmana, però el gos necessita recuperar. L’entrenament durant la temporada és la mateixa competició, gairebé, però”.

I a l’estiu, toca descansar o sortir a passejar o córrer amb el gos d’una manera que no sigui lligat. “A l’estiu no es pot entrenar. El que és ideal és córrer per sota de 17 graus. Aquí a la Garrotxa molt a primera hora del matí, a les sis, pots sortir a córrer, però ara quan comenci a fer calor pots córrer amb el gos deslligat. Però lligat, a l’estiu, no es pot córrer”.

L’Àlex, doncs, encara les darreres setmanes d’aquesta temporada. Quan li preguntem què fa l’estiu, ens diu que avorrir-se i esperar que els mesos d’estiu passin de pressa, per tornar a començar un nou curs.