A la Vall d’en Bas hi ha més d’una desena de figures de la faràndula que representen els seus diferents nuclis: la sargantana Magdalena de Joanetes; l’esparver, la lloca i els follets de Sant Quintí; el follet de la Rauta de la Pinya; en Carpins i la Marieta dels Hostalets; o la bruixa Maigarda d’el Mallol, entre d’altres. Fins ara, però, Puigpardines no en tenia cap.

Aquest mes de març, però, s’ha sumat a la resta de nuclis amb la seva pròpia figura de la faràndula: en Berenguer de Puigpardines.

Tot plegat es remunta al 2011, quan es va començar a plantejar la creació d’un personatge propi. La idea va quedar aturada fins que, fa tres anys, coincidint amb la Vila Gegantera, l’Ajuntament de la Vall d’en Bas va impulsar noves figures festives per completar la faràndula. A partir d’aquí, el projecte va anar prenent forma amb documentació, converses, esbossos i molta implicació. Pilar Armengol, membre de la comissió de festes de Puigpardines, destaca la importància de tenir una figura pròpia: “A Puigpardines no en teníem cap de figura i això està molt bé perquè ara tots en tenim. Quan fem festa, tan si són festes entre nosaltres o amb els altres nuclis de la Vall d’en Bas, tota la faràndula pot sortir a ballar. Això enriqueix el nostre patrimoni cultural, que ja és ric de per si, però l’enriqueix encara més.”

El personatge, però, no és casual. Berenguer de Puigpardines és el pseudònim d’un autor del segle XV que va escriure el Sumari d’Espanya, una obra que recull cròniques sobre els orígens del país. Se’n conserven dos manuscrits a la Biblioteca de l’Escorial. A partir d’aquesta base, s’ha volgut construir una figura amb personalitat pròpia, però arrelada a la vall.

Pel que fa a l’estètica, el capgròs, fet per l’Àngel Rigall, representa un cavaller de l’època, amb un vestuari detallista i elegant, obra de Carme Vinyals: capa, capelina, vestit i barretina blava que li donen un aire noble i cridaner.

Però si hi ha un element que li dona vida és la música.

“La música se’m va ocórrer des del punt de vista de poder trobar una línia melòdica de temps medievals. Volíem que fos una música alegre, marxosa i vistosa. En el sentit que fos fàcil de ballar i donés una certa alegria i joia. Ha estat molt important la transcripció musical que l’ha fet en Pep Garcia que a dissenyat també la coreografia i el ball i l’ajuda d’en Xavier Pallàs que ens l’ha passat a l’ordinador amb partitures digitals”, explica Miquel Àngel Fumanal, membre del grup de construcció d’en Berenguer de Puigpardines. 

La seva estrena es va viure aquest diumenge a la plaça de Puigpardines, amb famílies senceres, grans i petits compartint plaça i ball. La padrina del capgròs, Judit Pujol, va ser l’encarregada de fer-lo ballar per primer cop. Armengol destaca que el projecte ha servit per reconnectar el municipi. “En Berenguer de Puigpardines el que ha fet és cohesionar un grup de gent que viuen de forma dispersa. Normalment ens ajuntem per la festa major i poca cosa més. Ara ens tornem a ajuntar intergeneracionalment. Nens de diferents edats, els pares, els avis...això es veu amb la festa que vam fer diumenge, que ballen des dels més petits als més grans. És un dels objectius d’aquestes coses, cohesionar la societat, fer coses junts, gaudir-ne i conservar el nostre patrimoni.”

I gairebé sense temps per descansar, en Berenguer de Puigpardines tornarà a sortir aquest dissabte. Ho farà a la 7a Trobada Gegantera de les comarques gironines, en la seva primera gran posada en escena al costat de la resta de figures de la Vall d’en Bas, en una cita que també servirà per celebrar els 40 anys dels gegants de Sant Esteve, en Gaiotàs i la Biela.