El periodista i escriptor Gaspar Hernández torna a les llibreries amb ‘El camí de la consciència’, un llibre que posa sobre la taula una gran pregunta: què som realment i què hi ha més enllà del pensament.

L’obra vol ser una guia per viure amb més plenitud i reconnectar amb una part de nosaltres que sovint deixem de banda. Però què vol dir exactament això de “consciència”? Segons l’autor, és aquesta presència interna que observa el que passa sense quedar atrapada en el soroll mental. No és tant el que pensem, sinó adonar-nos que estem pensant.

“És una descoberta d’una part essencial de nosaltres que ens ha passat desapercebuda fins ara i que és la més important de totes. No és ni el nostre caràcter, ni el nostre nom ni el físic ni tansols el lloc on vivim. És una part interna, una part que és molt important. Llavors vaig pensar que si és tan important no ha de ser tan difícil reconnectar. El llibre va d’això, de com reconnectar amb aquesta part ara i aquí, que és la base de la nostra essència, l’ànima que en diuen altres tradicions, i si no ha de ser tan complicat què podem fer? Intento transmetre’l de manera accessible i dir que és a l’abast de tothom. 

Amb anys d’entrevistes i recerca al darrere, Hernández combina reflexió, experiència personal i divulgació en un llibre profund però fàcil de seguir. Fugint de tecnicismes, aposta per un llenguatge directe que vol arribar a tothom.

“Algú de vostès se sent identificat amb l’edat que marca el seu DNI? No hi ha ningú. Una cosa és el cos però a nivell profund ningú. Llavors alguna cosa falla. Ens identifiquem amb parts de nosaltres que potser no son tan sòlides com ens imaginem.”

A partir de situacions quotidianes, l’autor qüestiona algunes de les idees que tenim sobre nosaltres mateixos i convida a mirar-nos des d’una altra perspectiva.

“Si una persona que ha estat morta pot dir que estava bé i què passava al seu voltant quan el cervell estava mort alguna cosa falla. Des de l’escepticisme no paro de fer preguntes i investigar i el que he intentat al llibre és reproduir tota mena de respostes perquè el lector i lectora arribin a les seves pròpies conclusions.”

En un context marcat per la pressa i la hiperconnexió, el llibre deixa una idea clara: potser la clau no és fer més, sinó aturar-se i ser més conscients del que ja som.