A la Vall del Llierca, històricament, han tingut problemes d’aigua. Tot i haver-hi aigua en profunditat, aquesta conté sulfats, donat que es toca amb les formacions de guixos de Beuda, fet que obliga a tractar-la, més o menys a partir del pont del Llierca i la part de darrere del poble de Tortellà, cap en avall.

Montagut, Tortellà i Argelaguer s’abasteixen a través de la captació del Gomarell, que no conté sulfats donat que s’agafa en alçada, a la riera de Sant Aniol d’Aguja. Tot i això, tenen alguns pous amb problemes de sulfats, que minven la qualitat de l’aigua. Sant Jaume de Llierca té una captació pròpia, amb tres pous i una planta de tractament que elimina sulfats, però en els últims anys no han acabat de funcionar totes les prospeccions per trobar aigua de qualitat i en quantitat de la zona de la Miana. I Sales de Llierca té dos pous autònoms, pròxims al riu Borró, afluent del Fluvià i que neix a la zona de Bassegoda. Durant la sequera, però, alguns pobles de la Vall del Llierca van tenir greus problemes d’abastament, per això els diversos municipis es van unir per finançar uns sondejos i tècnics del Consell Comarcal de la Garrotxa, concretament del Sigma, fa temps que estan treballant en aquest estudi per trobar nous punts de captació. “Per poder trobar els punts el que hem fet és encarregar un estudi hidrogeològic, per saber on estan ubicats els estrats i per saber a quines zones aproximades hauríem d’anar a fer prospecció per trobar aigua amb condicions”, explica Esteve Costa, enginyer del SIGMA i qui està treballant en aquest projecte.

Per fer-ho s’han basat en l’experiència adquirida de Beuda, que van fer uns sondejos similars per fer un pou. Actualment, el projecte està fet i els sondejos també. “I després, per acabar d’afinar, una vegada ja sabem en un àmbit més gran geogràfic o fer prospeccions, hem fet un estudi geofísic. Que consten d’uns sondejos verticals radioelèctrics que intenten simular les diferents resistivitats del terreny i les capes que hi ha”, explica.

Per ara s’han trobat dos possibles punts de captació, que després hauria de canalitzar l'aigua als dipòsits. S’ubicarien una mica més amunt del Pont del Llierca i una zona pròxima a la pedrera de Tortellà, en dos punts encara no determinats i s’hauria de baixar uns 250 metres sota terra i situats just per sobre on l’aigua comença a tenir contacte amb els guixos. El pròxim pas és treballar sobre terreny i esbrinar si l’aigua és bona i arriba amb quantitat. “una formació que en diuen nemància, que és molt porosa i aquesta aigua segurament, és la que es capta a l’Alta Garrotxa, i als per un massís calcari i porós, la porta a aquests nivells on estem mirant”.

Si tot surt bé, el pròxim pas seria regular el repartiment de l’aigua entre els diferents pobles i iniciar els treballs. S’espera que aquest any les prospeccions quedin fetes i des del Consell Comarcal ja tenen a punt la partida per licitar l’actuació. Possiblement, l’Agència Catalana de l’Aigua subvencionaria aquest projecte.

Segons l’alcalde de Tortellà, Josep Reig, tenir nous punts de captació els donaria més tranquil·litat, donat que en el seu cas han hagut de recórrer els camions cisterna durant els moments més durs de sequera. “Sobretot el primer any de sequera, vam arribar-nos a quedar sense aigua, cosa que jo no havia viscut, i ara que plou i que tenim aigua ens hem de preparar per a quan ens hi tornem a trobar, perquè això és cíclic i tindrem sequeres en un futur”, assegurava al programa ‘L’Alcalde Respon’ d’Olot Televisió.

En els darrers anys tots cinc pobles han estat fent millores a la xarxa d’aigua i han estat treballant per tenir una millor resiliència hídrica, però si aquest projecte conjunt surt bé, possiblement ho passaran menys malament respecte als darrers anys de sequera.