El mossèn Salvador Batalla i Gardella ha mort aquesta matinada a Olot a l’edat de 90 anys. Va néixer a Camprodon l’any 1936. Va ser ordenat sacerdot l’any 1959, i va ser vicari, successivament, de les parròquies de Breda, Calella i Banyoles. L’any 1968, després d’haver estudiat Sociologia a la Universitat de Lilla (França) durant dos anys, va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Cristòfor les Fonts.

En aquesta parròquia, Salvador Batalla va aplicar l’esperit renovador del Concili Vaticà II a l’església olotina davant del nacionalcatolicisme que encara imperava en el clergat local. Però, més enllà d’un servei pastoral obert i proper, la parròquia va exercir un paper polític inqüestionable en els últims del franquisme a la ciutat.

Les seves dependències van acollir reunions de partits polítics, sindicats i associacions de veïns, aleshores clandestins o semiclandestins, i activitats culturals prohibides. 

Un part del camí, lluny d’Olot

Salvador Batalla va abandonar Olot l’any 1979. Va continuar la seva vida pastoral com a rector de les parròquies de Palamós, Sant Pol de Mar, Sant Feliu de Guíxols i Santa Susanna.

La seva implicació social es va mantenir en les diverses responsabilitats diocesanes i extradiocesanes que va exercir en els camps del turisme, la immigració, el pelegrinatge i l’habitatge, algunes de les quals van ser reconegudes i premiades. Es va jubilar l’any 2014. Des de l’any 2022 residia al Casal Marià d’Olot. 

Medalla Ciutat d’Olot 

L’any passat, l’Ajuntament d’Olot va atorgar la màxima distinció a mossèn Salvador Batalla, per la seva contribució a la reivindicació i la defensa de les llibertats democràtiques i la cultura catalana durant els últims anys de la dictadura franquista. Batalla va exercir, entre d’altres, com a rector de la parròquia de Sant Cristòfor les Fonts, però també com a director del setmanari ‘Olot Misión’. Mossèn Salvador explicava llavors quin efecte va tenir la revista a la ciutat: “Va ser una obertura i una llibertat, perquè la gent d’aquí a vegades estava molt tancada i molt tradicionalista. Aquesta revista era una obertura cara el futur, cara la primavera i cara la joventut.”

Batalla explicava que la seva trajectòria havia sigut molt dispar i parlava sobre la seva etapa eclesiàstica: “Vaig ser una persona més oberta. Un capellà que parlava de les condicions socials, de la vida de la gent i, per tant, jo buscava que la gent participés en les tasques municipals i les tasques en general.”

A més, el mossèn reflexionava sovint sobre l’evolució democràtica fins a l’actualitat i comparava aquesta amb el passat: “Fent les comparacions, és cert: hi ha hagut una evolució i que Olot ha canviat molt. Ara la ciutat és molt rica i està oberta culturalment, a més té mitjans molt interessants. Tot i això, no sé si aquesta democràcia és de tothom i tothom pot participar-hi. Hi posaria un interrogant.”

Batalla, molt humil, admetia que no s’esperava que la gent i l’Ajuntament el tinguessin encara tan present i va agraïr profundament aquesta distinció. 

Mossèn Batalla ha mort a l’edat de 90 anys. Durant tot aquest diumenge, hi haurà vetlla al tanatori i dilluns a les 11 del matí s’ha preparat una cerimònia especial a l’església de Sant Esteve d’Olot. Posteriorment, el traslladaran a Sant Pol de Mar on serà enterrat per desig exprés del difunt.