La Mariàngels Vilarrasa té Parkinson des dels 46 anys. Ja fa molt temps que conviu amb la malaltia i continua amb el seu dia a dia, però fent-ho tot més a poc a poc. Ara ha decidit fer públics tots els sentiments i emocions que ha anat tenint amb tot aquest temps. Per això ha fet un llibre que es titula ‘Cartes en temps d’em@ails’. “En casos de gent que ha tingut  Prakinson o alguna malaltia degenerativa, que la paraula ja és molt lletja, la meva filla sempre em deia per què no li enviava la carta. I em va fer veure que podia ajudar algú, vaig tirar endavant per fer aquest llibre”, ens explica.

La Mariàngels no presenta aquest llibre com una guia ni un manual únic sobre com afrontar el Parkinson. El defineix com una eina més que pot ajudar a persones que pateixen aquesta malaltia degenerativa i als seus familiars, donat que creu que la malaltia tothom l’afronta com vol i com pot. “Jo em vaig dir, per respecte a les meves filles, al meu home i els meus gendres no puc tirar la tovallola i deixar-me a córrer. Sempre hi ha hagut quelcom que m’ha fet mirar endavant. I ha estat una sort”.

És un llibre, com no podia ser d’altra manera tractant-se de la Mariàngels, amb un disseny especial. De fet, per llegir-lo, abans, has d’obrir una mena de carta. Malgrat conviure amb la malaltia, la Mariàngels és positiva i admet que tot i tenir moments dolents, sempre ha reeixit. “Hi va haver un dia que estava al llit i vaig dir, ostres: m’ha agafat la malaltia a mi, i no a  les meves filles, teòricament no em porta directament a la mort, hi ha algun medicament per apaivagar-la. I això em va fer aixecar. Crec que de vegades has d’arribar a terra per després anar cap amunt altre cop”. Aquesta és la primera experiència literària de Mariàngels Vilarrasa.