L’historiador Juli Clavijo repassa, en un llibre, el període que va de l’any 1968 al 1979 de la ciutat d’Olot. Una època, assegura, poc explicada i que considera que va ser clau pel futur de la capital garrotxina. Es titula ‘Quan Olot va tornar a ser ciutat’. “D’una banda, és una època en la qual Olot deixa de ser una ciutat basada, exclusivament i econòmicament parlant, en el tèxtil i la imatgeria religiosa, i passa a transformar la indústria tèxtil potent, de gènere de punt, etc. que la fa canviar de manera afortunada mirant el futur”.

Van ser uns anys, clarament, de creixement de la ciutat, fet que es demostra amb diverses perifèries d’Olot que es van anar omplint d’edificis i tota mena d’habitatges, com per exemple Sant Roc. Tot en un moment en què no hi havia eleccions democràtiques, però que ja es començava a iniciar un camí de transició, amb l’inici de la crisi del règim franquista. “És una època molt profitosa des del punt de vista que les entitats d’Olot van suplir les mancances que hi havia des del poder polític. Políticament, se celebrava el dia Dia de al Libreración, el Dia del Caudillo, i les festes d’Olot, perquè tocava, però l’Orfeó i el Centre Catòlic ajudaven a enriquir al conjunt de la població amb les seves activitats”, assegura. I de tot això en posa algun exemple concret: “El català en aquella època no s’ensenyava a l’escola ni enlloc i en aquestes entitats, gent com en Moli, que teòricament era el representant de la Falange, era qui donava classes de català”.

Juli Clavijo ha optat, per fer aquest llibre, amb l’ajuda de persones expertes en alguns àmbits, com per exemple Joan Albesa pel que fa a l’urbanisme, per entendre més i millor d’on venia Olot i com es va anar transformant. També s’ha nodrit de la informació que es donava en aquella època, com podien ser les publicacions Olot Misión o l’Arriba España.