Per a alguns, les festes de Nadal són la millor època de l'any; per a d'altres la més trista, tot dependrà de les nostres circumstàncies i la nostra realitat personal.

Nadal, és època de tradicions, de retrobaments, d'amor i de pau. Sí, però també una època de consumisme. Consumim recursos amb regals, roba nova, joguets, excés de menjar, decoració, loteria... i sovint sense parar-nos a reflexionar si ho fem d'una manera saludable, o si ens deixem portar per la publicitat, l'entorn o si podem fer-ho millor.

Fa temps que es parla de la síndrome del nen hiperregalat, els nens d'avui tenen de tot; els comprem de tot i no només quan ho necessiten, pel que cada vegada necessiten i volen més i més, amb la conseqüència que aquest excés de regals fa que no valorin el que reben, generant una pèrdua d'il·lusió.

Com érem de feliços, esperant aquestes diades per trobar sota el tió quatre monedes de xocolata i alguna peça de roba; i després, els Reis, la típica nina o la bicicleta... I com gaudíem dels canalons de la iaia, que estaven per llepar-se els dits... i que quan tanquem els ulls encara en percebem la flaire. I per descomptat, les típiques nadales, que també es van perdent... o el vers de Nadal, amb el que guanyàvem una moneda per comprar alguna llaminadura, o a la tarda de Sant Esteve, anar al cinema...

A on ha quedat tot això? A on ha quedat aquella il·lusió que ens portava a una felicitat, potser fugissera, però molt més valorable? Perquè pel que veig al meu entorn, poca il·lusió veig. Comprar per comprar... Perquè toca... Pel fet que ens indueixen a gastar i a consumir... Per què? Per què? No crec que sigui això la felicitat.

Hi ha una frase que m'ha agradat molt que diu: Compres, compres i compres... Si la felicitat es trobés en uns grans magatzems, no creus que ja l'hauríem trobada? Diarieducacio.cat.