Quan parlem de les eleccions municipals tenim tots l'imaginari que molta gent té la seva opinió a dir, que tothom és d'un color o d'un altre, dreta o esquerra, però la realitat és que tenim veïnes i veïns que no tenen veu a les pròximes eleccions. Us posaré l'exemple del meu pare, és d'origen senegalès però porta des dels 18 anys a Catalunya, parla un català garrotxí que fa enveja i tot, però tot i haver estat pagant els seus impostos, treballant gairebé tota la seva vida, a les municipals, que potser tindran més impacte en el seu dia a dia, no podrà votar. És una realitat que pateix ell i molta més gent que té el NIE i no poden decidir de cap manera en la dinàmica de la ciutat. De fet, això fa que molta gent avui en dia no participi en cap espai polític, comunitari o d'altres de la ciutat, ja que mai s’ha sentit convidada a formar-ne part.

Quan arriben les eleccions municipals, el meu pare, com altra gent migrada i racialitzada, està interessat sobre la campanya, els partits que es presenten, qui vetllarà per ells. Sí, qui vetllarà per ells perquè parlem molt de temes que interessa molt la població blanca, però l'altra part de la població, on queda? Quedem en un buit, en el llimb. Estem tan invisibilitzats que costa molt voler formar part en la transformació, i no estic parlant de racisme o de discriminació racial, sinó de fer formar part les teves veïnes i veïns realitzades en espais tradicionalment no ocupats per gent negra, mora o d'altres procedències del món. Un altre exemple: un grup d'amics formats per un gambià, un xinès, una australiana, una marroquina i una catalana, decideixen fer un sopar. Com creus que sortirà aquell sopar? Segurament molt bo, amb una varietat d'idees per poder fer un sopar a gust de tothom. Això es podria aplicar en les municipals o altres espais, fer que la gent se senti convidada i voler formar part d'espais de transformació, però és clar, primer hem d'acceptar la diversitat cultural.

Vaig tenir la nacionalitat quan tenia aproximadament 20 anys, i en les primeres eleccions que vaig participar estava molt il·lusionat de poder triar un partit que em representés, estava molt content de poder votar. Però quan pensava en el meu pare i que ell no podia votar, vaig entendre que encara falta molta feina per fer; com a jove racialitzat podia fer encara més. Per això vull fomentar la participació del jovent als espais polítics, socials, educatius o d'altres, i així canviar la mirada estereotipada que tenim totes. Aquest escrit està centrat en les eleccions, però en realitat es pot aplicar a qualsevol espai. Quan tenim una ciutat plural i diversa, cal una representació real de la ciutat.