Ara que sembla que el suflé mediàtic i xarxasociàlic sobre el nou carril bici (que sí, que no és un carril bici, però ja m’enteneu) de la Rodona ja comença a anar de baixa, a l’espera de la propera polèmica que faci bullir internet, vull dir-hi la meva sobre tot plegat. I és que em sembla molt bé la intervenció viària que s’hi ha fet, malgrat que no acaba de funcionar i s’estigui estudiant com millorar-la. Situem-nos: tenim una rotonda on hi convergeixen diversos carrils bici, però que amb la configuració actual no admet un carril bici segregat fet d’obra. No tinc ni idea de si es podria construir un carril bici exterior al pas de vehicles de motor, ni intenció de tenir-ne idea: soc sociòleg, no arquitecte o enginyer. El que veig, però, és que des de l’àrea de Mobilitat s’ha buscat una solució senzilla i barata: que tota la rotonda sigui espai compartit dels diversos tipus de vehicles, i indicar-ho fent servir una senyalització horitzontal sobre el paviment.

L’opció que s’ha triat ha estat pintar una franja vermella dins la rotonda, per indicar que tota la rotonda és espai compartit de bicicletes i vehicles de motor. Ha funcionat? No. El disseny porta a pensar que hi ha un carril bici fideu al mig de la rotonda, i que els vehicles de motor poden seguir circulant com sempre fora d’aquest fideu, sense respectar la prioritat de les bicicletes. Val. Cap problema. Ha estat una primera prova. No ha funcionat. Quant ha costat? Quatre duros de pintura. Jo ara el que espero és que es provi un nou sistema. Com ha de ser? Ni idea. Potser pintar tota la rotonda de color rosa, i dibuixar-hi caramels? Dibuixar-hi animalons? Fer-hi dissenys geomètrics de colors vius, com a les superilles de Barcelona? Afegir-hi bandes sonores i guals? Posar-hi cartells? M’és igual. La gràcia és anar provant propostes. I avaluar-les, i que després de dues, tres, cinc, deu fórmules, es trobi la més adequada, la que funciona millor. L’assaig-error de tota la vida. Estem parlant de pintura i cartells, ens ho podem permetre.

Em fa gràcia aquesta idolatria dels holandesos, o dels danesos, perquè és allò del savi que assenyala la lluna, i el neci que li mira el dit. Que hem de fer com els nòrdics? I tant! Però no pas copiant-los les respostes, sinó les preguntes. Quan mirem nord enllà, el que hi veiem és gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç que fa carrils bici que ens meravellen, i circulen com àngels. Però el que no veiem són totes les proves i intents fallits que han descartat fins arribar on són ara. I que hem de tenir clar que el que serveix allà no ha de per què funcionar aquí, i viceversa. I, precisament per això, ens calen bancs de proves aquí per saber el que aquí sí funciona.

I ara parlo sobre mobilitat, però ho podríem extrapolar a qualsevol àmbit, públic o privat. Tinc la sensació que la cultura de la massa enfurismada tan pròpia de les xarxes socials ens està cohibint i reprimint la sana cultura de l’experiment, de la prova, de l’error controlat. Ara tot ha de sortir a la primera, no fos cas que ens convertíssim en trènding tòpic. I, així, el resultat és que cada cop som menys agosarats, menys creatius, menys ambiciosos.

Es podria construir un carril bici exterior a la rotonda de la Rodona? Potser sí. I potser ens hauríem estalviat tuits i hihihahas. Però arribarà el dia que voldrem que l’avinguda Onze de Setembre o l’avinguda de Girona siguin vials on anar-hi en bicicleta, i anar-hi segurs i no patir per si un camió ens atropella la mainada que va a l’escola. I allà, on sí que no hi cap un carril bici segregat, i on el trànsit no ens permet estar dia sí dia també fent proves, agrairem disposar de solucions que sabem que funcionen, perquè les hem provades.