Fa uns quants dies vaig ser convidat a una xerrada amb alumnes d’un institut del nostre país per tal de poder donar-los-hi eines per encarar el seu futur, l’entrada al món dels adults i en la presentació de la conferència vaig demanar què volien ser de grans, una pregunta molt recurrent.  Les respostes van ser molt diverses: enginyer, mosso d’esquadra, professor, metge, mecànic de formula 1, i així tot una corrua de professions i tasques que es consolidaven en el punt de mira futurible d’aquells joves que tenia al davant. La veritat és que jo en cap moment vaig plantejar la pregunta en format feina, senzillament volia saber quines eren les seves il·lusions i les seves expectatives de vida incorporant la vessant laboral però sense voler fer-la protagonista de la nostra trobada i molt menys de la meva primera pregunta. Entenc que les seves respostes anessin encarades, totes elles, en la direcció de quina ocupació els agradaria fer i, condicionats pel fet que era l’institut qui em portava per formar part de la seva formació, creguessin que el que jo demanava era l’objecte professional de les seves vides.

És veritat que aconseguir una estabilitat laboral ha de ser una de les qüestions que més ens ha d’ocupar a l’hora d’establir el processos de creixement i maduració dels nostres alumnes i dels nostres fills però diria que no ha de ser l’element substancial de la seva trajectòria vital. L’objectiu primordial de qualsevol persona hauria de ser des dels inicis de les nostres vides, assolir la felicitat, entesa com un benestar propi que ens ofereixi oportunitats per poder mantenir patrons d’estabilitat emocional que ens garanteixi un camí prou consolidat i intens que assoleixi un aprofitament dels dies que ens han proporcionat per viure. Conec enginyers molt ben posicionats que són molt infeliços i també caps d’entitats bancàries plens de prestigi i també de desafecció interior.

La resposta a la pregunta ‘què volem ser de grans?’ sempre ha de ser la mateixa: volem ser feliços i el que haurem de fer en les edats primerenques és treballar per aconseguir-ho sense oblidar que la feina que escollim ens ha d’omplir des d’una perspectiva personal i emotiva i no només monetària. Treballant ens passem gairebé un terç de la nostra vida i això requereix una selecció més que important, diria que cabdal per tal que desenvolupar-la ens faci feliços, òptims i vius. Prefereixo un pintor de quadres feliç amb problemes per arribar a final de mes que un cap de vendes molt ben remunerat i ple d’angoixes i estrès, un cop tractes amb els dos cassos t’adones que el primer desprèn passió i gaudi per la seva vida, el segon no té temps a pensar en ella, té masses cabòries per fer-ho.

Nois i noies del present, adults del demà, prepareu-vos per assumir el vostre objectiu, aprofiteu els estudis i totes les experiències que pugueu sumar en la casella de la formació, sigueu diversos en la vostra mirada, no cometeu l’error de pensar que el vostre  entorn és el millor, l’únic i estable, la vida és canvi constant, adapteu-vos als episodis que anireu rebent sempre amb visió optimista de la situació que us toca viure en aquell moment. Apassioneu-vos per tot allò que us agradi, aneu a buscar-ho, no espereu que vingui res, allò que hagi d’arribar ja vindrà. Lluiteu per les coses que us facin sentir bé, que us trempin, que us realcin com a persones. Adobeu la vostra personalitat i enfortiu la vostra essència respectant sempre les opcions contràries, vetlleu per la tolerància i satisfeu amb moderació el vostre Ego, les millors sensacions les trobareu en les petites coses.

Escolteu-vos fidelment i del que sentiu en el vostre interior feu la vostra brúixola, busqueu la direcció que més un plagui i definitivament acosteu-vos a la felicitat, la vostra.