En els darrers dies, m'he qüestionat per què Occident sembla preocupat davant dels canvis que es produeixen al continent africà. Mitjans de comunicació de tot el món mostren cops d'estat, protestes massives contra el neocolonialisme i líders africans que expressen el seu desig de no ser manipulats per Occident. Per què això preocupa tant Occident? La resposta rau en el control dels recursos naturals d'Àfrica, les desigualtats i la manipulació mediàtica.

Per exemple, França rep un terç de la seva energia d'urani provinent del Níger, mentre més del 85% de la població nigeriana no té accés a l'electricitat. A més, el coltan, un mineral crucial, prové en un 80% de la República Democràtica del Congo, un país ric en recursos naturals, però que pateix elevats nivells de pobresa a causa de certes forces occidentals.

Això no és un cas aïllat, ja que altres països africans, com Mali amb les seves reserves d'or, es veuen desfavorits en comparació amb França, que posseeix una de les reserves d'or més grans sense tenir cap mina.

Aquestes desigualtats econòmiques i el control de recursos generen una legitima demanda de canvi a països com Senegal. No obstant això, amb la manipulació mediàtica, la censura de la informació i la influència sobre els dirigents senegalesos, Occident intenta mantenir la seva empremta neocolonial sobre molts territoris africans.

Malgrat aquestes circumstàncies, l'Àfrica ha aixecat el puny per posar fi a la manipulació, el saqueig, els assassinats i la humiliació que ha patit durant massa temps. Occident té por, ja que Europa i els Estats Units no serien res sense el continent africà, i faran tot el possible per mantenir el seu poder i control. Tot i això, el vent del canvi ja bufa, i l'Àfrica mereix ocupar el lloc que li pertoca en aquest món