El creixement urbà olotí del segle XIX va afavorir l’aparició de grans jardins, d’estètica romàntica. En aquell moment es varen plantar arbres que, avui, han esdevingut monumentals. Passejar per l’eixample Malagrida és un plaer per als sentits, ja que podem gaudir de la visió de veritables colossos verds, majestuosos, esplèndids. A més, des de llavors, s’han seguit plantant arbres, i els més antics també han acabat esdevenint obres d’art de la natura. Tot i això, tinc la sensació que els fem poc cas. És a dir: tots tenim clar que tenim “arbres”, així en genèric, molt bonics, però no sé si ens els hem mirat individualment. Hi pensava un dia que em vaig aturar a mirar un a un els arbres del jardí de la torre Malagrida, l’alberg de joventut. Vaig poder identificar els cedres, immensos, però també hi ha unes bèsties enormes, meravelloses, que fins ara no m’havia adonat del seu port i la seva alçada. Un amic que en sap un niu de botànica em va dir que són calòcedres o “tuies gegants”. També vaig saber que són els protagonistes d’una llegenda urbana olotina: es veu que algú va dir en algun moment que són sequoies, i va córrer la brama. Però no: a can Malagrida no n’hi ha, de sequoies (la sequoia, d’origen americà, és un dels arbres més alts del món: de fet, l’arbre més alt del món és una sequoia, l’Hyperion, tot i que només se sap que és a Califòrnia perquè la seva ubicació exacta és un secret per evitar-ne el vandalisme).

Voltant per internet vaig trobar, en un racó despistat de la web de SIGMA, un interessant “Catàleg d’arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d’Olot”. És un pdf curiosíssim: algú es va dedicar a fer fitxes dels principals jardins i arbres singulars d’Olot, i resseguint aquest document, que inclou mapes i descripcions, pots anar identificant bona part dels grans arbres que tenim per aquí. Malauradament, hi ha grans arbres que no hi surten (com els del jardí contigu a can Malagrida, amb un pi immens i preciós), a banda que aquest document és del novembre del 2006, i hi ha arbres que ja hem perdut (com els ufanosos cantanyers d’índies de la plaça dels coloms, que “casualment” van agafar alguna malaltia incurable que obligava a talar-los just abans de fer la nova rampa de l’aparcament del mercat. En tot cas, us deixo aquí l’enllaç al document, ja que és bonic i val la pena fer-li una bona ullada: https://www.consorcisigma.org/wp-content/uploads/cataleg-arbrat.pdf

En alguns municipis, els ajuntaments han editat algun tipus de publicació del tipus “guia dels arbres de la ciutat”. N’hi ha que es plantegen en format mapa, amb identificació dels diversos arbres; n’hi ha que senzillament llisten aquells arbres que es consideren més rellevants o interessants; i n’hi ha d’altres que, a partir d’aquests arbres, proposen itineraris concrets per anar-los visitant. Un exemple d’aquest darrer model que he tingut fa poc a les mans és el que fa referència a Cardedeu: “Arbres de Cardedeu. Itineraris per descobrir-los”, de Joaquim Comas, Eliseu Guillamon i Carme Clusellas.

Ja que som una ciutat tan identificada amb el nostre patrimoni natural, no sé si valdria la pena que l’Ajuntament, o alguna de les editorials locals, es plantegés editar una guia dels arbres urbans d’Olot. D’entrada, penso que per als olotins ens seria molt útil, per poder gaudir més i millor dels nostres arbres, però també per acabar amb les tradicionals discussions bizantines sobre determinats arbres de la ciutat (no, l’arbre de la plaça de l’Estrella no és un avet, és un cedre). També podria ser un bon material per a escoles i instituts, per quan treballen aspectes de ciències naturals o d’història local.

Però també ens serviria per a donar més recursos als visitants forasters que volen gaudir de la nostra ciutat. Ara que està tant de moda el turisme ornitològic, que a Albanyà aposten pel turisme astronòmic, o que hi ha llocs on promouen el turisme geològic amb iniciatives com els geoparcs, potser aquí podríem reivindicar que som una gran destinació de turisme arbori. I que una visita a la fageda d’en Jordà no pot acabar sense venir a Olot a admirar els xiprers monumentals de can Malagrida, els roures americans de fulla vermella del parc de les Bisaroques, els teixos de l’Escola de Música, els cedres de can Vayreda i els roures pènols del Parc Nou, adequadament indicats i presentats en una guia de mà a tot color que es pot adquirir a les llibreries de la comarca.