En moltes ocasions, em trobo amb persones que tenen la percepció errònia que el feminisme és una lluita dirigida contra els homes. I sempre  recordo una frase de Mary Wollstonecraft. "No desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes".

Aquesta cita encapsula l'essència del feminisme: no es tracta de posar les dones per sobre dels homes, sinó de garantir que les dones tinguin el mateix dret a prendre les seves pròpies decisions i controlar les seves vides. El feminisme busca la igualtat de drets i oportunitats entre tots els gèneres, no la dominació d'un sobre l'altre.

És clau comprendre que el feminisme no és una guerra contra els homes, sinó una crida a la justícia i la igualtat. Pretén desmantellar les estructures de poder i les normes socials que perpetuen la desigualtat de gènere, creant així una societat més equitativa i inclusiva per a tothom.

Moltes persones poden argumentar que ja vivim en el segle XXI i que les dones tenen llibertat i poder de decisió, però malauradament la realitat és diferent. Encara que pot semblar que hem avançat cap a la igualtat de gènere, els reptes i les desigualtats que enfronten les dones avui dia, sovint passen desapercebuts o són subestimats.

És erroni  creure que perquè les dones tenen més oportunitats d'educació i treball que en el passat, la discriminació de gènere ja no és un problema rellevant. Senzillament per què aquesta visió ignora les múltiples formes en què la desigualtat de gènere continua essent present a la nostra societat.

Encara hi ha una manca significativa de representació de les dones en posicions de poder i lideratge. I això no només limita les oportunitats de les dones individualment, sinó que també repercuteix en la manera en què es prenen les decisions a tots els nivells de la societat.

La desigualtat salarial continua sent una realitat persistent. Les dones solen guanyar menys que els homes per realitzar el mateix treball o treballs equiparables, una injustícia que no només afecta el seu benestar econòmic, sinó també la seva dignitat i valoració en la societat.

Les dones continuen sent víctimes de discriminació i violència de gènere en tot el món. La violència masclista, en particular, és un problema endèmic que afecta milions de dones i nenes en tots els àmbits de la vida, des de l'àmbit domèstic fins al laboral i el públic. Aquesta violència no només causa danys físics i emocionals greus, sinó que també constitueix una violació flagrant dels drets humans fonamentals de les dones.

És cert que els últims anys, s'ha percebut un creixent suport al moviment per la igualtat de gènere a escala global, amb les dones liderant canvis significatius en àmbits com la política, els negocis i la societat en general. Tot i això, malgrat aquests avenços, la igualtat de gènere segueix sent una qüestió urgent que cal abordar.

Cal esmentar que sense la participació activa dels homes, avançar cap a una societat més justa i igualitària esdevé considerablement més complex.

Per tant, molt necessari que els homes reconeguin els avantatges inherents a la seva posició social. Aquest reconeixement no només implica una presa de consciència individual, sinó que també constitueix una base essencial per a un compromís profund amb la causa de la igualtat de gènere. Fomentar la reflexió sobre el seu paper en la lluita per aconseguir la igualtat és de vital rellevància.

Cal posar èmfasi en el paper dels homes perquè reconeguin la seva responsabilitat en la promoció de la igualtat de gènere. La seva participació activa és clau en la transformació de les estructures socials injustes. Els homes han de fer més que simplement reconèixer els avantatges que gaudeixen a causa de la seva posició social; han de comprometre's activament a desmantellar aquestes desigualtats i a promoure un canvi real cap a una societat més equitativa per a tothom. La seva implicació és imprescindible per aconseguir progressos significatius en la lluita per la igualtat de gènere i per construir un futur més just i inclusiu per a tothom.

Això  implica canvis en les percepcions culturals sobre la masculinitat i els rols de gènere tradicionals. És necessari que els homes es converteixin en aliats actius de les dones en la lluita per la igualtat de gènere, no només com a espectadors, sinó com a agents actius de canvi.

Per altra banda, és important reconèixer que el canvi no succeirà de la nit al dia. La transformació cap a la igualtat de gènere requereix temps, esforç i dedicació constants. Hem de començar en el nostre entorn més proper: a casa nostra, a les nostres escoles, en les nostres institucions. És en aquests espais on podem influir directament i fer canvis tangibles.

És clau educar i promoure la consciència de gènere en aquests àmbits perquè aquests valors esdevinguin part de la nostra cultura i forma de vida. Cal desaprendre i tornar a aprendre. Cal ensenyar, modelar, inspirar. Cal ser exemples vius de valors d’igualtat.

Ho va dir Pitàgores: “Si eduquem els infants avui, no caldrà castigar els adults demà”