El diagnòstic d’autisme arriba a les famílies i les situa davant un abisme. Moltes vegades sense saber res del trastorn prèviament. En un primer moment, es barregen molts pensaments com: un gran desconeixement del diagnòstic, com ha de ser la seva intervenció, el repte social i emocional i la incertesa sobre com afrontar l'etapa adulta. Sense deixar de banda l’estigma i mites que estan relacionats amb l'autisme.

El concepte d’estigma és universal, encara que la paraula és d'origen grec i fa referència a la marca física que es deixava amb foc als individus considerats inferiors. En l’actualitat la paraula conté en el seu significat la idea de marcar a una persona o grup de persones amb unes característiques indesitjables, per tant, d’alguna manera aquestes persones podrien ser rebutjades per la resta de la població. I això pot passar a persones que tenen autisme.

Moltes vegades es pensa que totes les persones amb TEA no parlen, que tenen associada una discapacitat intel·lectual, o que prefereixen romandre aïllades i tancades al seu món. Aquests són alguns dels errors més freqüents a l’hora de definir l’autisme, idees o característiques negatives que no defineixen a totes les persones autistes, perquè cada persona és diferent. Aquesta és la idea estereotipada de l’autisme que tenim a la nostre societat d’una manera àmplia.

Trencant el mite de l’autisme

És essencial entendre l'autisme com un ampli espectre, on cada persona és diferent, tot i que comparteixin el mateix diagnòstic. No hi ha dues persones amb autisme iguals, cada persona té les seves pròpies capacitats, habilitats i necessitats úniques. Les persones que tenen aquesta condició processen, interpreten i integren la informació d'una manera diferent, cosa que fa que reaccionin diferent al seu entorn. Moltes persones tenen alterada la sensibilitat (tàctil, olfactiva o auditiva), solen presentar moltes dificultats en l’àmbit social, poden tenir interessos absorbents (passions) i conductes repetitives.

Un dels errors habituals que es fa quan es pensa amb les persones autistes és pensar que tenen associada una discapacitat intel·lectual o que són persones agressives. Això no és així, les persones amb autisme tenen capacitats intel·lectuals molt diferents, com la resta de la població. Les persones amb autisme no són agressives. És cert que puntualment i en un context determinat, poden presentar nivells d'estrès que poden portar a conductes estereotipades que solen ser vistes socialment inadequades, però amb la supervisió i el suport necessari poden ser gestionades i corregides.

Un dels mites més estesos és pensar que les persones amb autisme prefereixen romandre aïllades, “al seu món”. Aquesta afirmació no és certa. Les persones amb autisme tenen la voluntat i la necessitat de socialitzar però a les dificultats que presenten en l’àmbit socioemocional o de comprensió i interpretació de les situacions socials s’uneix, una societat que no sempre està preparada per respondre a les seves necessitats, fet que dificulta l’establiment de relacions interpersonals. Per tal de facilitar la comprensió i l’acceptació del comportament i la seva forma de relacionar-se és imprescindible conèixer la seva identitat, és a dir, poder donar-los aquell espai de seguretat on puguin dir “soc autista”, per tal de poder explicar que no són els rars, els diferents, els maniàtics o els atípics...i poder entendre que no són tot allò que tenim estereotipat de les persones autistes.

Ser autista no et defineix com a persona, ser autista, és només una característica entre moltes altres que explica una manera de percebre i entendre el món d’una manera diferent. Per tant, com més coneixement de la Condició de l’Espectre Autista més disminuiria el seu estigma.