Si aquesta setmana treballés a l’aula, a secundària i/o batxillerat, després de veure i viure durant els darrers dies les colpidores imatges, d’escoltar l’abatiment i la impotència dels afectats, els missatges dels polítics, la moguda del voluntariat,... després que la gota freda hagi descarregat amb la seva magnificència a la Plana d’Utiel-Requena i a l’Horta Sud, la Ribera Alta i la Foia de Bunyol, necessitaria que els alumnes comprenguessin les conseqüències dels fenòmens meteorològics, la DANA amb tota la seva fúria, les inundacions a la costa est de València, la seva prevenció, la gestió de crisi, la incomunicació i la importància de la preparació comunitària i de com l’activitat humana no entén el retorn de l’aigua en zones potencialment inundables. Per fer-los partíceps del que està passant al País valencià, utilitzaria la gamificació (joc, repte en l’àmbit educatiu)  i situaria els alumnes al minut 1, quan el 25 d’octubre de 2024, el físic i investigador Juan Jesús González Alemán, meteoròleg de l’AEMET, va advertir que el temporal podia ser d’alt impacte. Després crearia grups de treball tot assignant rols clau amb els noms reals dels responsables implicats en la gestió de la crisi.

1. President de la Generalitat Valenciana: Carlos Mazón Guixot
   • Funció: Coordinació de les accions a nivell autonòmic, declaració de zones catastròfiques i sol·licitud d'ajuda al govern central.
2. Alcaldessa de València i diputada a les Corts: María José Catalá Verdet
   • Funció: Gestió de l'emergència a la ciutat, coordinació dels serveis municipals i comunicació amb la ciutadania.
3. Ministre de l'Interior: Fernando Grande-Marlaska Gómez
   • Funció: Activació dels protocols de protecció civil a nivell nacional, mobilització de recursos com la Unitat Militar d'Emergències (UME) i coordinació amb les autoritats autonòmiques i locals.
4. Directora de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET): María José Rallo del Olmo
   • Funció: Emissió d'alertes meteorològiques, predicció de fenòmens extrems i assessorament tècnic a les autoritats.
5. Secretari autonòmic de Seguretat i Emergències de la Comunitat Valenciana: Emilio Argüeso Torres

• Funció: Coordinació de les operacions de rescat, evacuació i assistència a les zones afectades dins de la comunitat autònoma.

1. President de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer: Miguel Polo García
   • Funció: Gestió dels recursos hídrics de la conca del Xúquer, supervisió de les infraestructures hidràuliques i presa de decisions sobre desembossaments per evitar desbordaments.
2. Representant d'una organització ecologista: Ecologistes en Acció
   • Funció: Avaluació de l'impacte ambiental de les inundacions, denúncia de possibles negligències en la gestió del territori i proposta de mesures sostenibles per al futur.
3. Portaveu de l'Associació de Veïns de les zones afectades: Nom fictici per al joc
   • Funció: Expressió de les necessitats i preocupacions dels residents, organització d'ajuda mútua i comunicació amb les autoritats per a la recepció d'assistència.
4. Periodista d'un mitjà de comunicació local: Nom fictici per al joc
   • Funció: Cobertura informativa de l'esdeveniment, difusió d'informació útil per a la població i investigació sobre les causes i conseqüències de les inundacions.
5. Director d'un hospital de la zona afectada: Nom fictici per al joc
   • Funció: Coordinació de l'atenció mèdica als ferits, gestió de recursos sanitaris i implementació de protocols d'emergència.

Definides les persones i els rols, s’haurien de documentar i contrastar les notícies i les opinions dels mitjans de comunicació, iniciar un debat i intentar donar resposta a preguntes com aquestes:

• ¿Per què la Generalitat Valenciana no va enviar l'alerta a la població fins a les 20:11 hores, quan ja hi havia persones desaparegudes? Quines conseqüències pot tenir la manca de comunicació o la informació tardana?
• ¿Per què el novembre de 2023, el Consell va eliminar la UVE, un organisme destinat a garantir una ràpida intervenció en emergències?
• Emilio Argüeso, el mateix dia que va començar la DANA, estava reunit amb el cap de servei d'Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Festejos Taurins. Estava relacionat amb la gestió de la crisi?
• Fernando Grande-Marlaska remarca que la gestió dels plans territorials de Protecció Civil davant una emergència és competència de les comunitats autònomes i deixa clar que, en aquest cas, corresponia a la Generalitat Valenciana. Defuig de la seva responsabilitat? Per què no es va declarar un estat d'emergència?
• ¿Per què Carlos Mazón ha intentat frenar les persones voluntàries, dient-los gens subtilment que feien nosa, que tornessin a casa i que, si calia, serien apartats a la força? Quin paper juguen les organitzacions de voluntariat i la societat civil en la resposta a les emergències?
• Com es pot millorar la comunicació entre les autoritats i la ciutadania durant una emergència? 
• Són adequades les infraestructures actuals per fer front a fenòmens meteorològics extrems? Quines millores haurien de fer-se per prevenir futures inundacions?
• Quines són les conseqüències ambientals a llarg termini de les inundacions?
• Quina importància té l'educació sobre riscos naturals en les escoles? Com podem incorporar aquest coneixement en el currículum escolar?
• (...)

Estic convençuda que els estudiants arribarien a unes conclusions molt coherents, probablement amb més duresa que el propi professorat adult.

Entendrien millor la complexitat de la gestió de crisis i la importància d'una resposta proactiva i responsable davant d'emergències. En les seves conclusions inclourien peticions de compareixences públiques i, si és necessari, dimissions. Demanarien la reactivació de la UVE i establirien protocols més eficients per garantir que la informació arribi a tots els ciutadans de manera clara i oportuna. Proposarien millorar les infraestructures antiinundacions (construcció de sistemes de drenatge més eficients i la restauració d'ecosistemes que poden actuar com a barreres naturals contra inundacions). Pensarien en el suport emocional i psicològic a les famílies de les víctimes i als supervivents. Exigirien una revisió de les polítiques mediambientals i urbanístiques per garantir que s'implementin pràctiques sostenibles que redueixin el risc d'inundacions. Proposarien que s'inverteixi en recerca i tecnologia per millorar les prediccions meteorològiques i la capacitat de resposta davant d'emergències climàtiques.

Si els estudiants no arribessin a pensar en tots aquests aspectes, el docent ha de reforçar la importància del debat i, si cal, convidar a professionals o experts en gestió d'emergències o meteorologia.

Els fets reals ofereixen múltiples formes d'exploració i aprenentatge, permetent als alumnes d'utilitzar diferents enfocaments, tècniques i recursos per aprofundir en el seu coneixement. I no oblidem que tractar temes que impliquen situacions humanes difícils o desafiaments socials, fomenta l'empatia i la comprensió envers els altres.